Cifuentes, la regeneració frustrada

Cristina Cifuentes, la gran aposta del PP per regenerar el partit a Madrid i deixar enrere el reguitzell de casos de corrupció que han esquitxat durant anys el govern de la comunitat, ha hagut de dimitir abans de finalitzar el seu primer mandat. La que es va erigir en paladí de la tolerància zero davant els corruptes ha hagut d’abandonar envoltada de l’escàndol provocat per les irregularitats en el màster de la Universitat Rey Juan Carlos. La ja expresidenta, en un intent desesperat de mantenir-se en el càrrec, va mentir impúdicament als seus ciutadans, fins i tot en seu parlamentària, sense preocupar-li si enfonsava la reputació d’una universitat. La dimissió de Cifuentes era reclamada insistentment per la direcció del partit i s’esperava en els dies previs a la moció de censura, com va passar en el cas de Múrcia, però finalment ha estat l’episodi del furt de dos pots de crema en un supermercat el que ha precipitat els esdeveniments.

El cas de Cifuentes posa en evidència la debilitat del Partit Popular a Madrid, que, per més que ho intenta, no s’escapa dels escàndols i la corrupció. La tan esbombada regeneració que predicaven, enfront de la mà dura liderada per Ciutadans, els ha esclatat a la cara a deu mesos de les eleccions autonòmiques. I novament Mariano Rajoy ha demostrat una nul·la capacitat de reacció davant d’una situació crítica al partit. Mirar cap a una altra banda li resulta a curt termini més fàcil, però la realitat és que els populars van perdent votants a cada bugada a favor dels de Rivera. El partit té ara una difícil tasca per trobar un president o presidenta per a la comunitat, un candidat amb un expedient net de corrupció i amb un currículum net de qualsevol sospita.