Opinió

Valentia urbanística al Pirineu

A la primeria del segle XXI, el govern va aprovar un pla director de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, un document que començava a posar ordre a la construcció discontínua, a les urbanitzacions de segona residència que hi havia o que s’hi havien previst. Aquest pla, però, partia de la premissa que els plans urbanístics aprovats tenien uns drets adquirits i que, per tant, no es revertirien. L’any 2015, l’executiu va iniciar una revisió d’aquest pla, una revisió que, justament al contrari, considerava la possibilitat, valenta i necessària, de revertir algun dels plans urbanístics planificats durant dècades al Pirineu. No és cert que totes les obres faraòniques planificades al Pirineu siguin filles de la bombolla: a mitjan anys vuitanta la Torre de Cabdella ja treballava en el projecte del macrocomplex de la Vall Fosca.

Ara, el govern ha anul·lat projectes que preveien la construcció de prop de 5.000 xalets, gairebé 4.000 dels quals vinculats a projectes d’estacions d’esquí fallits o que ja es veu que no creixeran. Queda el dubte de saber com hauria actuat la Generalitat si hi hagués promotors rere aquestes actuacions, però és d’esperar que projectes que es consideren negatius per al territori, des del punt de vista urbanístic i paisatgístic, s’haurien revertit igualment.

En tot cas, aquesta és la primera peça. Ara cal continuar en la mateixa línia d’ordenació a la resta del territori, sense defallir per les dificultats que sorgiran. I pel que fa al Pirineu, però també per a la resta de territoris del mal anomenat rerepaís, caldria pensar, potser amb un pla interdepartamental, com s’ajuda a evitar el despoblament sense caure en tics del passat, com les segones residències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.