Ordenances i consensos a Barcelona

L’acord de les ordenances entre el govern municipal de Barcelona i ERC suposa una fita important en els grans consensos necessaris per a una bona governabilitat de la capital de Catalunya. No podem oblidar que implica els tres principals grups del consistori, com són ERC, Barcelona en Comú i el PSC, que representen una gran majoria dels barcelonins. I caldria afegir-hi l’abstenció de JxCat. L’acord desactiva un tema polèmic com és el fort augment de la taxa de terrasses, que finalment es rebaixa un terç. I també consolida una relació molt millor del previsible entre el govern d’Ada Colau i els republicans. Els acords establerts des de l’inici del mandat palesen que la falta d’entesa entre comuns i republicans per governar junts és inexplicable, si no és per la voluntat de Colau de mantenir l’alcaldia malgrat perdre les eleccions contra Maragall. De fet, els comuns estan més a prop d’Esquerra en algunes polítiques estratègiques que dels socis del PSC. La gestió de l’aigua en seria un exemple. Però és bo per a la capital catalana que ERC hagi decidit exercir la seva oposició des de la responsabilitat, i la voluntat de consens en els grans temes de ciutat, i no des del ressentiment.

Tot plegat s’emmarca en un moment polític en què la relació entre els tres partits implica afers de gran transcendència com ara la investidura de Pedro Sánchez i el pressupost de la Generalitat. La qual cosa també pot acabar traduint-se en un acord pressupostari a l’Ajuntament de Barcelona. La capital de Catalunya afronta reptes molt importants que van des de l’habitatge fins a la gestió del turisme passant pels serveis socials, a més de liderar com a capital el conjunt del país. I el consens és una eina extraordinària que cal valorar, preservar i ampliar.