Estructures contra la pobresa

Un 19,4% de la població catalana es troba en estat d’exclusió social, una xifra que està per sobre de la mitjana espanyola, que és del 18,4%. I si ens centrem en la diòcesi de Barcelona, formada en gran part per macrociutats, aquesta xifra s’eleva fins a un 24,1%. Aquestes dades les ha fet públiques aquesta setmana la Fundació Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada, dependent de Càritas. L’anàlisi, basada en gairebé 30.000 enquestes, un 10% a Catalunya, l’han dut a terme fins a 125 investigadors de 30 universitats i les dades creuen fins a 30 variables, mentre que, habitualment, el llindar de pobresa o d’exclusió social només té en compte els nivells de renda. En aquest estudi es valoren també elements com l’habitatge, l’educació, l’estat de salut o, fins i tot, la participació política o social. L’anàlisi, a més, mostra que l’empitjorament de la situació que es va produir durant els anys més durs de la crisi no s’ha revertit, ni en part, en aquests darrers anys de certa bonança econòmica. Les desigualtats han continuat augmentant, de fet, com indiquen també altres estudis publicats recentment.

Treballar per revertir aquesta situació, doncs, requereix mesures estructurals, per tant, preses des del poder polític. Cal una política d’habitatge social que el consideri un dret humà i no una inversió econòmica, cal aprofundir en les polítiques de renda garantida, molt incipient al nostre país, i frenar la precarització en el treball. A més, caldria poder prendre aquestes decisions des del nostre país, coneixent el seus punts forts i febles. Les dades són pitjors que les de la resta de l’Estat però cal tenir en compte que el dèficit fiscal, sagnant any rere any, fa que es pugui invertir encara menys en polítiques socials.