La fràgil pau en el conflicte de Síria

Quan estan a punt de complir-se els nou anys exactes de l’inici de la guerra civil a Síria, la pau sembla més lluny que mai, malgrat que el règim d’Al-Assad controli ara mateix més territori que mai, Estat Islàmic estigui pràcticament derrotat i desaparegut, i, des d’ahir a la mitjanit, Turquia i Rússia, dos dels actors principals en el conflicte, hagin acordat un alto el foc a la província d’Idlib, on es concentren les forces rebels i els grups gihadistes com Al-Qaida, que, amb el suport d’Ankara, continuen lluitant contra les tropes de Damasc. Un alto el foc que no és el primer a la zona i que, com els anteriors, és d’una gran fragilitat, tot i el compromís ferm expressat per Putin i Erdogan.

De fet, el líder turc, imbricat en el vesper sirià des dels inicis amb els objectius clars de doblegar els kurds i aconseguir eixamplar el territori per protegir, sobretot, la població sunnita siriana, arribava a Moscou en una situació de feblesa, després de les recents derrotes sobre el terreny, com ara la que va provocar la mort de més de trenta soldats com a conseqüència d’un atac de la potent aviació russa. Putin ha aprofitat aquesta feblesa i la deixadesa de funcions dels Estats Units, absents de la zona per decisió del president Trump, per reforçar la seva posició a l’Orient Mitjà.

Tot plegat, amb bona part de la població siriana patint més que mai després de nou anys de guerra, amb milions de persones desplaçades de les seves llars en camps de refugiats que no reuneixen les mínimes condicions d’habitabilitat i que, a més, són utilitzats impunement pels diferents governs. Pel turc, com a llança d’atac a la UE, i per Grècia, amb el suport de Brussel·les, com a mostra de la política antimigració de cara als votants.