El frau de la corona
La monarquia espanyola es troba immersa en un nou escàndol que implica tant el rei emèrit Joan Carles I com el rei actual, Felip VI, i posa en evidència la mateixa institució, el seu estatus privilegiat i la seva idoneïtat en un estat social democràtic i de dret del segle XXI. Aquest cop no es tracta d’ una cacera d’elefants mal vista, unes infidelitats encobertes, unes amistats perilloses o la sospita d’un patrimoni opac, sinó d’un cas de corrupció, amb cobrament de comissions il·legals, frau a la Hisenda pública i blanqueig de diner, que si ha sortit a la llum és gràcies a la justícia de Suïssa i a la premsa estrangera.
El cas s’origina en Joan Carles I –la seva intermediació en la construcció de l’AVE de la Meca i la comissió de 100 milions cobrada al rei de l’Aràbia Saudita–, i continua en Felipe VI com a beneficiari d’aquests diners i de la posició que els genera. La ignorància al·legada pel rei sobre l’afer i sobre els diners no és creïble, la seva renúncia ara a aquesta part de l’herència és un gest buit, i retirar l’assignació econòmica al rei emèrit és un altre tallafocs per mirar de salvaguardar la corona. Una estratègia que té el suport d’una majoria política, que no vol la veritat ni que s’investigui, i la complicitat dels mitjans de la cort.
Va ser Franco, un dictador, qui va restaurar la monarquia borbònica a Espanya i qui la va blindar amb una Constitució que decreta la seva impunitat d’accions delictives o il·legals. Cal recordar-ho un cop més, perquè Felipe VI és hereu d’aquest entramat, dels seus beneficis i, en aquest cas, també és culpable d’enganyar els ciutadans. Catalunya fa molt de temps que rebutja aquesta monarquia, perquè no hi creu, ni s’hi sent representada. I Espanya, a pesar de la Constitució i la cort política i mediàtica, cada cop té menys excuses per continuar-hi creient.