Editorial

Al cap de seixanta-cinc anys del genocidi nuclear

Que ahir, per primera vegada en seixanta-cinc anys, els Estats Units assistissin per primera vegada a la cerimònia commemorativa del llançament de la primera bomba atòmica sobre el Japó ja deixa prou clar fins a quin punt el sentiment de culpa no ha arrelat en el poble nord-americà. De fet, són molts els qui encara defensen que el llançament de les dues bombes que van destruir Hiroshima i, tres dies després, Nagasaki, i que van causar la mort directa de més de dues-centes mil persones, va ser necessari per posar fi a la Segona Guerra Mundial i estalviar d'aquesta manera més víctimes. Un argument carregat de cinisme i que no pot amagar el genocidi que el govern dels Estats Units va cometre contra la població civil japonesa. Però és el món sencer qui, seixanta-cinc anys després, encara no ha après la lliçó, perquè d'aleshores ençà no ha deixat d'armar-se i ara tots estem en mans de les potències nuclears.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.