El català, els joves i el país
L’‘Enquesta de joventut de Catalunya’, elaborada per l’Observatori Català de la Joventut del Departament de Drets Socials en col·laboració amb diferents universitats, aporta una dada més sobre l’evident retrocés del català com a llengua d’ús social a Catalunya. L’informe descriu clarament un descens del nombre de joves que parlen habitualment la llengua pròpia del país, que ha passat de ser el 43,1% del total l’any 2007 a ser el 25,1% del total l’any 2022, amb una pèrdua de 15 punts en els últims 15 anys. En paral·lel, l’enquesta també observa un increment dels joves que parlen habitualment en castellà, ja que en el mateix període analitzat han passat de ser el 39,4% a ser ara el 44,5%, amb un increment de sis punts en els mateixos 15 anys. L’informe deixa molt clar quina és la llengua que està en retrocés, la que es troba en inferioritat quant a la quantitat i la potència d’aparadors i altaveus que intervenen en el dia a dia dels joves catalans, la que viu en situació de precarietat malgrat la propaganda que col·lectius espanyolistes i les forces polítiques de la dreta (PP, Cs i Vox) no deixen d’escampar.
L’única conclusió possible és que si hi ha una llengua a Catalunya que té el seu futur compromès, si no amenaçat, és el català. I aquesta tesi no és nova, sinó que corrobora el que ja diuen altres informes oficials relatius a l’ús del català en l’àmbit escolar, en el digital, en l’activitat professional, en l’oci o en els mitjans de comunicació. Cap comissió del Parlament Europeu es farà ressò d’aquesta situació, ni plantejarà solució de cap mena. Això és feina del govern, el Parlament i les forces polítiques catalanes, que ja han començat a reaccionar amb partides pressupostàries per impulsar l’oferta de videojocs en català i el doblatge de sèries i pel·lícules o fent servir la seva influència per forçar el reconeixement del plurilingüisme a l’Estat i impulsar el mateix reconeixement a Europa. Però no és suficient. Cal tornar a posar l’estímul, la promoció i la protecció del català en la llista de prioritats del país i en el full de ruta estratègic de la seva política, perquè només així es pot arribar a tots els àmbits de la societat on el català recula. Només així es podrà capgirar de debò la tendència.