Mala maror a la pagesia
Quan el sector primari es mobilitza és dels que ho fan amb més contundència, tallant les carreteres amb els tractors, per això és bàsic que les administracions sàpiguen anticipar-se al seu malestar. No ha estat així amb les protestes registrades aquests dies a França i en altres països europeus i que ara amenacen d’estendre’s també a Catalunya. Pagesos i ramaders estan tan carregats de raó que la Comissió Europea, màxima autoritat supranacional en un àmbit de sobirania compartida, ha hagut de cedir en algunes de les seves demandes. En aquest sentit ha acceptat reduir la càrrega burocràtica a l’hora d’ampliar les explotacions o construir-ne de noves, també seure a escoltar els productors europeus quan arribi l’hora de renovar tractats internacionals que afectin l’entrada de mercaderia de països tercers. Són problemes que afecten també de ple els nostres pagesos, ara sotmesos al cim a unes severes restriccions en el consum d’aigua que sens dubte els complicaran molt les coses.
Es tracta d’un malestar acumulat al llarg dels anys i agreujat darrerament. Els governs han passat de considerar els pagesos els jardiners d’Europa a observar-los com a elements d’alta contaminació ambiental. Fa falta un terme intermedi, perquè no té cap sentit ofegar els nostres productors amb exigències ambientals inassumibles i alhora permetre l’accés de competidors forasters que provenen de països amb legislacions molt més laxes. Tenen també raó pagesos i ramaders quan recorden que la Política Agrària Comuna ha deixat de disposar del pressupost inicial per entrar en una dinàmica cada vegada més desfavorable. La resposta pública a aquesta situació crítica no pot ser dir-los que siguin prou competitius o que pleguin. De la mateixa manera, les recents mobilitzacions amb milers de transportistes bloquejats a les autopistes i la capital francesa assetjada pels tractors han deixat en evidència una vegada més les institucions europees. La Comissió ha de vetllar per la supervivència i la continuïtat dels pagesos i els ramaders, però, alhora, ha de ser capaç de garantir la lliure circulació al seu territori.
