A Tàrrega, les portes del teatre obren al carrer

Hi ha propostes que de tan rodones que són, sembla que no tingui cap mèrit haver-les iniciat. Aquest és el cas de la fira del teatre al carrer de Tàrrega, que en la seva vint-i-novena edició ha assolit les seves aspiracions pel que fa al nivell de qualitat dels espectacles que ha presentat i a les vendes als programadors. L'ocupació dels espectacles, tot i que enguany s'havia doblat l'oferta de seients, ha estat del 78%, i a més no hi ha hagut cap mena d'incident (només els lògics inconvenients que produeix a la matinada l'efecte de la massificació als carrers) tot i que es tracta d'un esdeveniment que convoca a espais oberts una gran gentada. És clar que una de les darreres aportacions que s'han consolidat aquesta edició ha estat l'aposta per incloure en el circuit espais més allunyats del centre de la població.

També hi ha hagut el remarcable afegitó de la presència de companyies, professionals i institucions del Quebec. Aquest no és un aspecte banal si tenim en compte que grups com ara el Cirque du Soleil provenen del Quebec i que el ministre de Relacions Internacionals del Quebec, Pierre Arcand, present aquest any a Tàrrega, va obrir les portes a noves col·laboracions.

Des que, el 1981, la idea de convertir la festa major en una gran festa popular es va convertir en una expressió cultural plena de rauxa, Tàrrega ha sabut ser un aparador que tant interès ha provocat a l'aficionat com al professional d'una mena d'expressió teatral plenament mediterrània. Al teatre de la rauxa, aquell d'arrels populars però que sap estar obert a noves tendències, s'hi ha sabut afegir la gestió del seny. Un equilibri que en aquest cas no és només una manera de fer, sinó també de ser.