El sotrac de l'operació Pretòria de Garzón

Els partits han d'aïllar la corrupció i fer un front comú per combatre-la. I no convertir-la en simple arma llancívola a mesura que es va descobrint cada cas

El sotrac que va comportar ahir a Catalunya l'operació policial batejada amb el nom de Pretòria i dirigida pel jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón va ser d'una magnitud considerable. Principalment, pel fet que es van detenir personalitats tan significades com l'alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i algun dels seus col·laboradors al consistori del Barcelonès, l'exconseller del govern de la Generalitat de CiU Macià Alavedra i l'exsecretari general de la Presidència Lluís Prenafeta, entre d'altres. Però també, perquè amb aquesta operació plou sobre mullat, després de l'escàndol que ha suposat el cas Millet. No hi ha res que indiqui cap vinculació entre ambdós casos, però l'estat de perplexitat de la ciutadania augmenta exponencialment. Els delictes de què s'acusa els detinguts són greus: suborn i tràfic d'influències, entre d'altres. És per això més important que mai que el procés judicial es desenvolupi amb celeritat i amb la màxima claredat possible. I cal esperar que no acabi sent un altre dels nyaps judicials que ha protagonitzat el mediàtic jutge Garzón. A hores d'ara tot fa pensar que estem davant d'un cas concret, d'unes dimensions i repercussions importants i evidents però que cal analitzar aïlladament, però la situació que es genera al país és preocupant. Hem de partir de la presumpció d'innocència dels detinguts en espera de la decisió del jutge, tot i que la contundent i exhaustiva operació policial, amb escorcolls –algú hauria d'explicar per què incomprensiblement s'han hagut de fer amb la Guàrdia Civil i no amb els Mossos– de l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i de domicilis particulars, és una mostra del delicat escenari que tenim al davant. Malgrat tot, les acusacions afecten uns responsables municipals concrets, d'un ajuntament concret, i unes persones particulars. Caure en la demagògia fàcil de la generalització i l'acusació de vegades gratuïta com s'ha fet en el debat polític i social del nostre país no és el que convé. Cal que els partits polítics facin una profunda reflexió. La duresa amb què es va pronunciar el PSC sobre les suposades vinculacions amb l'afer de corrupció del seu alcalde i altres militants va contrastar amb una posició més expectant de CiU respecte a les acusacions als seus exdirigents. Una duresa preventiva, la dels socialistes, que no es pot desvincular de la munició en la batalla política en què s'han convertit els casos de corrupció. Amb dures acusacions contra CiU per les relacions de la Fundació Trias Fargas amb el Palau de la Música o el cas Gürtel del PP en l'àmbit estatal.

Els partits han d'aïllar la corrupció i fer un front comú per combatre-la. I no convertir-la en simple arma llancívola a mesura que es va descobrint cada cas. Contràriament, el desgast democràtic que provoquen i la creixent desafecció dels ciutadans podria portar l'estat de dret a un carreró sense sortida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.