Un refrany diu que no hi ha més cec que el que no vol veure-hi. I això segurament és el que li passa al govern estatal quan mira a Catalunya. Els darrers dos anys –i abans– han tingut una clara oportunitat per obrir bé els ulls. Un Camp Nou ple de gent cridant per la llibertat, una Barcelona col·lapsada de manifestants o una Catalunya unida de nord a sud per persones agafades de les mans. Però, a banda, hi ha dades objectives. Conegudes i reconegudes. El que passa és que tot això a Madrid no ho veuen. Miren el que els interessa, i la mateixa setmana que Mas se'n va cap a La Moncloa el que els convé veure serà la confessió d'una persona, la de Jordi Pujol. Això, més que no pas el clam de centenars de milers de persones.