Comando Dixan

Des que un grup de ciutadans musulmans van ser acusats de terroristes per la perillositat del detergent en pols que feien servir per netejar la roba i se'ls va batejar com a comando Dixan, el perill de fer broma amb una qüestió tan tràgica com el terrorisme internacional de coartada islàmica em preocupa abastament. La comicitat que provoca pensar en uns terroristes armats amb pastilles de sabó contrasta de la manera més abrupta amb les imatges de les torres bessones caient, dels trens esventrats a Madrid, de les desenes de morts a Bali, al metro de Londres o a l'Iraq, país on per cert els terroristes maten indistintament soldats estrangers i soldats autòctons afins al règim d'ocupació, però també població civil i fins i tot membres de la resistència. Total, una actuació sense sentit que no vol dir sense explicació. Ara tornem a ser-hi. I un musulmà a Barcelona pot ser sospitós de terrorista si és jove, si té un portàtil i no té tele, si sap matemàtiques o utilitza internet. Com milions de mortals vaja. Però ja se sap que en un musulmà aquestes coses són sospitoses. Puc entendre que es faci una operació policial dubtosa a resposta d'una informació d'intel·ligència. Es poden fins i tot practicar detencions. Però el que no es pot fer és empresonar ciutadans i construir una imputació amb arguments que fan riure. Amb perdó, perquè parlem de coses molt serioses. De massacres brutals. I de drets civils a preservar. Poca broma!