Estrès estatutari

A Catalunya comença a haver-hi un sentiment d'afartament polític. Ahir es va produir l'enèsim capítol de desgavell dialèctic entorn a l'Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional. Mentre el conseller Saura exigia la dimissió en bloc dels membres de l'alt tribunal espanyol pel retard de la sentència, el president Montilla el corregia i li deia que el govern no demana la dimissió de cap jutge. I paral·lelament es debat si s'ha d'acatar la sentència o no, o si s'hi ha de donar una resposta política o no. L'extenuació a què se sotmet el país és ja excessiva. L'estrès estatutari suposa un desgast considerable a la societat catalana, que no mereix patir d'aquesta manera. L'extravagant situació que viu el Tribunal Constitucional ja suposa una imatge de degradació democràtica suficient perquè les forces polítiques del país contribueixin a amanir i fer més rocambolesca la situació. Que el Constitucional dictamini el que vulgui i quan vulgui. Catalunya té un Estatut que ha d'aplicar i que el govern espanyol ha d'acatar i complir. Si en el seu dia es produeix el xoc de legitimitats que s'entreveu entre la raó politicojurídica del Constitucional i la voluntat sobirana del poble català ja hi haurà temps que cada partit es defineixi. I que ningú dubti que seran els nostres ciutadans i ciutadanes qui tindrà l'última paraula. Agradi o no.