LA GALERIA
Històries de família
Una mirada enrere a voltes pot ser perillosa, perquè no sempre aquests orígens que busquem són els que desitjàvem
Venim de silencis, “un silenci antic i molt llarg, de gent sense místics ni grans capitans, que viuen i moren en l'anonimat...” (Raimon). Tots, un dia o altre, hem mirat enrere per saber d'on venim, quines són les nostres arrels familiars; alguns per romanticisme, d'altres per curiositat, però també n'hi ha que ho fan per necessitat i per poder mirar cap al futur sabent com i per què han arribat fins aquí. Una mirada enrere que a voltes pot ser perillosa, perquè a vegades aquests orígens que busquem no són els que desitjàvem. Ho va escriure Aureli Argemí: “No sempre les nostres arrels són com potser hauríem volgut que fossin, són poc o gens exemplars, les podem trobar tacades de sang, perdudes enmig de guerres i enfonsades en tota mena de violències. Això no agrada a ningú.” Són els riscos de mirar enrere, però aquest és un món en el qual molts periodistes i escriptors han volgut penetrar. Javier Cercas indagant en el passat falangista de la seva família extremenya a El monarca de las sombras, Rafael Nadal buscant en la vida del seu besavi Francisco Oller a Quan en dèiem xampany. Una aventura que també va atraure Tània Juste i que la va portar a escriure Temps de família, Gemma Ruiz, que a Argelagues explica històries de la seva besàvia i àvies, o Patrícia Gabancho, que a La neta d'Adam fa descobriments sobre el seu passat familiar. Tres escriptores que es trobaran demà a la biblioteca Carles Rahola de Girona per mantenir una conversa, en el marc del festival de literatura Mot, per parlar sobre nissagues i el paper de la família com a tema literari.
Més enllà de la novel·la o la literatura, aquesta recerca en les arrels familiars ha motivat també historiadors i periodistes com Jaume Guillamet Lloveras, que recentment ha publicat Narcís Lloveras, cronista republicà. De la Bisbal d'Empordà al front d'Aragó, 1922-1937 –sobre el seu besavi–, recuperant de l'oblit la figura i l'obra del que va ser el cronista periodístic més important dels anys de la dictadura de Primo de Rivera, la II República i la Guerra Civil a la Bisbal d'Empordà. Explica com aquest corresponsal l'any 1924 va fer caure un alcalde de la dictadura amb la denúncia de greus problemes d'higiene pública, i com essent milicià de la columna Macià-Companys, des del front d'Aragó va escriure cròniques a L'Autonomista. Un treball d'investigació amb el qual el periodista Jaume Guillamet descobreix en el si de la seva família una tradició i una nissaga de periodistes.
