Full de ruta
Falsos ofesos
Lucía Carrero-Blanco no creu que la piulada de mofa sobre l'avi mereixi presó, però tant és perquè l'Audiència coneix millor que ella què és ofensiu
Hi havia una època en què el ciutadà se sentia ciutadà si aconseguia acabar el dia sense ofendre ni ser ofès. Qui no ho aconseguia, a més, podia disculpar-se i aspirar al perdó. Ara, però, hi ha una legió que no se sent realitzada si acaba el dia i no viu un ultratge, un fals ultratge. És una tendència que ho recorre tot, des del més important entre el no important –el futbol– fins al solemne. L'endemà de la remuntada del Barça contra el PSG lloada a tot el món, un madridista recollia firmes a change.org i exigia repetir el partit i reparar el fals ultratge, i tant és que cap parisenc s'hi sumés. Abandonant el futbol, però, la febre dels falsos ofesos és una epidèmia. L'Audiencia Nacional ha condemnat Cassandra, usuària de Twitter, a un any de presó per haver-se burlat el 2016 de l'atemptat d'ETA que va matar l'almirall Carrero Blanco el 1973. Una de les més ofeses amb Cassandra hauria de ser Lucía Carrero-Blanco, neta de l'almirall franquista, però ella, deixant clar que li “repugna” la mofa de qualsevol mort, sosté que aquest “enaltiment del mal gust i de la falta de sensibilitat” no mereix presó. Però tant és que Lucía no se sentís humiliada, perquè l'Audiència coneix millor que una neta què és l'ofensa. El raper César Strawberry va vomitar el seu mal gust mofant-se d'Eduardo Madina, que té una cama amputada per una bomba d'ETA. El Suprem va condemnar Strawberry a un any de presó per haver enaltit ETA i humiliat les víctimes, i Madina va repetir el que havia dit al judici: “No em sento ofès.” Però tant és, perquè el Suprem sabia més del seu cor que ell. El regidor madrileny Guillermo Zapata es va mofar d'Irene Villa, que amb 12 anys va perdre les cames per una bomba d'ETA el 1991. Villa no només va declarar al judici que mai es va sentir ofesa, sinó que a fora es permetia ironitzar que l'acudit que més li agradava era el que la definia com a “dona explosiva”. A Zapata, finalment, l'Audiència el va absoldre. “Irene m'ha donat una lliçó de generositat i dignitat”, admetia aquell dia Zapata amb cara de condemnat a cadena perpètua.
