Full de ruta
Editorialista de Madrid
“L’ofici és com el joc infantil de confeccionar un text amb paraules donades: «golpe de estado», «deriva autoritaria»”
Aquest és un espai gratuït cedit a un editorialista de la premsa de Madrid:
“És d’agrair que Full de ruta aculli la veu d’un editorialista de Madrid, que és l’autor d’aquests textos sense firma –dels articles firmats en diem tribuna de opinión, amb la pedanteria de qui alliçona el lector des d’un púlpit en lloc de mirar-lo als ulls– i que sovint us desperten gràcies als resums de premsa radiofònics. En una altra època calia dir si s’és de dretes o d’esquerres, però ara no cal. Quina és la feina d’un editorialista, es preguntarà el lector. Doncs, davant la consulta de l’1 d’octubre, l’ofici és com aquell joc infantil de confeccionar un text a partir d’unes paraules ja donades. Deriva autoritaria, golpe de estado i Trump són conceptes a partir dels quals es juga. I si als anys noranta –quan als quioscos de Madrid hi havia editorialistes de dretes i d’esquerres, ho recorden?– la moda era barrejar Catalunya amb els Balcans, ara es porta Veneçuela. El company que uneix en una frase Catalunya i el règim de Maduro és tan celebrat que aviat agita una legió d’imitadors, i llavors hi ha qui s’engresca i cita Corea del Nord perquè creu que encara no descriu la realitat catalana amb sal prou gruixuda. Però no tot és eufòria al gremi; un veu que un editorial apocalíptic no causa res i, en canvi, l’entrevista a un conseller en aquest diari precipita els fets. Els mots, a més, són tan ingrats que anomenes purga el que fa Puigdemont canviant tres consellers i més tard dediques un editorial a la depuració de 130.000 funcionaris que el 2016 va fer Erdogan i ho anomenes igual: purga. I lloes que els veneçolans votin en una consulta no autoritzada –fins i tot en meses a Madrid!– i qualifiques l’1-O de plebiscit bolivarià. És per això que sentiu més pròxim un editorial de The New York Times que un editorial que us observa a una hora d’avió?”
Advertiment: el que acaba de llegir és pura ficció. Si en algun moment li ha semblat parcialment versemblant o fins i tot totalment creïble no és culpa seva, és només a causa del particular moment polític i periodístic que es viu.
