Opinió

LA GALERIA

Una ciutat de futbol

Alguns bars exhibeixen les banderes a fora per mostrar que s’hi pot anar a veure jugar l’equip de la ciutat, un fet nou a Girona

Han passat 87 anys i escaig, però Girona ara ja és oficialment ciutat de primera divisió. El camp va estrenar dissabte aquest títol honorífic i va fer-ho amb nota. Més d’onze mil persones van omplir aquest vell camp que és Montilivi, però que amb gespa nova i un parell de grades supletòries ha pres nova vida per veure-hi jugar el que fa uns anys en deien “la lliga de les estrelles”. Així es corregeix un fet anormal, com era que les comarques gironines fos l’única demarcació de tot l’Estat que mai havia tingut un equip a primera divisió. Ni els admirats Figueres o Palamós van aconseguir en els seus anys més gloriosos l’ascens a la màxima categoria. Encara és aviat per dir que som una ciutat de futbol, però n’aprenem a marxes forçades. Alguns bars exhibeixen les banderes blanc-i-vermelles a fora i professen a tots els vianants que allà s’hi pot anar a veure el club de la ciutat. Ja no cal anar a veure un club de la capital del país per veure els equips de primera, sinó que podrem veure els Messi i Ronaldo havent de superar els Aday, Granell o Maffeo. L’estrena va ser de nota. Avançar-se de dos gols davant tot un Atlético de Madrid era una previsió que ni els més optimistes podrien imaginar-se. Aquells que veien jugar els Farró i companyia fa anys o que en caps de setmana de poc oci feien cap al camp de Vista Alegre, segur que es van emocionar veient com l’equip no només jugava a primera, sinó que competia i plantava cara a un dels equips que marquen la pauta en la lliga estatal i que somien algun dia aconseguir el ceptre europeu que tan a prop ha tingut en els últims anys. L’entrenador Pablo Machín ha confessat que si l’equip no hagués assolit l’ascens no hauria seguit a Montilivi; ara encara és aviat, però si la línia mostrada dissabte té continuïtat pot acabar com un ídol de la història del club. Intel·ligentment, el club s’està dotant de força jugadors gironins i Machín ha expressat que això dona un plus en determinades circumstàncies. Ara tocarà que els joves vinguts de fora sumin amb la seva qualitat quan ja coneguin bé aquest sistema de tres centrals i dos carrilers que, fins i tot, Simeone va acabar posant en pràctica dissabte. Encara ens queda molt camí per recórrer, però la ciutat de Girona es lleva cada dia segura de si mateixa i ara quan s’aixeca la persiana ja es pot pensar que ara sí que som una ciutat futbolera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.