A la tres
El xai i el llop
“Dimecres, els grans partits es van negar al diàleg o el van entomar com si fos un parany
Un llop mirava un xai que bevia en un riu i va buscar una excusa per devorar-lo. Així doncs, i malgrat que el llop era més amunt, el va acusar d’embrutar-li l’aigua. El xai li va respondre: “Senyor, jo només bec amb la punta dels llavis i a més sóc més avall; per això no li puc embrutar l’aigua.” El llop va insistir: “L’any passat vas insultar els meus pares.” I el xai va respondre: “L’any passat encara no havia nascut.” Llavors, el llop va replicar: “Prou! Ja veig que tens resposta per a tot. Però no per això deixaràs de ser el meu sopar.” I el va devorar.
La primera lliçó de la faula d’Isop és que quan algú poderós vol fer la seva, s’inventa qualsevol pretext. I si se’n queda sense tira pel dret. La segona lliçó és que ens hem d’allunyar de les males persones com més millor.
¿Faig alguna comparació entre això i el procés que ja ha iniciat el govern espanyol per passar el corró número 155 per Catalunya, amb l’entusiasta suport de Ciutadans i l’aquiescència del PSOE? És a dir, ¿els requeriments són una sincera petició d’informació jurídica o una comèdia per guardar les aparences? Déu me’n guard de fer tal insinuació. Però el cas és que mentre sentia les intervencions d’alguns conspicus polítics, dimecres passat, el cap se me n’anava cap a la faula de l’il·lustre grec. És el resultat de la meva instrucció clàssica, ben llunyana de l’adoctrinament a què es veuen sotmesos els nostres escolars avui dia. Sí, adoctrinament. Sembla que el nostre professorat manipula totes les assignatures, matemàtiques i física incloses, per inculcar l’odi a Espanya. És cert? Deu ser-ho, perquè mitjans espanyols que fan bandera de la seva independència no paren de repetir-ho.
Dimecres, els grans partits espanyols es van negar a entomar el diàleg i alguns van rebutjar la mediació poc més que si fos un ultratge a la pàtria. Perquè, sembla, Espanya sola ja se’n surt. Els grans partits espanyols opinen que l’oferta de Puigdemont és poc menys que un parany. Un parany? Per què? Si Catalunya és el xai...
Bé, doncs que vingui el llop. Però potser topa amb tres milions de xais.
