Keep calm
La por no existeix
A l’altre costat de la por, hi viu la llibertat, no és el paradís ni la terra promesa però s’hi respira net i a pulmó ple
La por no existeix. No cal buscar-la enlloc. Ningú que ha anat al combat contra la por l’ha trobada plantada al camp de batalla. I malgrat tot mossega.
La por és un estat d’ànim o de malànima, un esperit de derrota, una realitat etèria, una tenalla mental, un engany molt ben ordit en el laboratori dels poderosos per aquietar les masses, un parany per atrapar els dèbils, una mordassa per fermar els esperits més indomables. És mortalla que es fum de la vida, metzina que amarga l’existència, arma de paralització massiva i, a la vegada, un globus que ara s’infla amenaçador i ara es pot fer explotar en mil bocins, amb el simple gest valent d’acostar-hi el cap afilat d’una agulla.
La por s’alimenta d’allò desconegut i fa arrels en aquell que no coneix, en l’ignorant. Neix en la tenebra dels apocalíptics del demà i ve a visitar-nos avui; foscor en el cor de la llum del nou dia. És viatgera contra corrent, oracle aterridor d’un demà que s’anuncia molt pitjor encara. La por es fa gran perdent-se entre laberints putrefactes, s’engreixa de la femta acumulada en racons obscurs i recòndits per acabar vomitant vents de la fam, tramuntanades de mort, tempestes de devastació. La por viatja en el tren de la maldat i és anunciadora de totes les malvestats, les conegudes i les que encara ha de patir la pell endurida de l’home. Fa aliança amb el mal, el físic i l’anímic, que és tan real com fàcil de combatre amb el pit inflat de coratge i el cor carregat d’esperança, perquè no hi ha por que faci niu al país dels homes doctes, ni entre aquells que avancen braç a braç, ni entre els que estimen incondicionalment i deixen estimar-se.
La por no existeix i, malgrat tot, cal plantar-hi cara com si fos el pitjor dels enemics. Vingui d’on vingui i sigui qui sigui que l’atiï, no hi ha altre remei que fer-hi front fins a derrotar-la. Cal escalar aquest mur i saltar a l’altra banda. Que ningú en tingui cap dubte, a l’altre costat de la por, hi viu la llibertat. No és el paradís ni la terra promesa, però s’hi respira net i a pulmó ple.
