Una vaga de pel·lícula

L'avantprojecte de llei del cinema que ha aprovat el govern i que ara haurà de tramitar el Parlament genera escenes cinematogràfiques. Perquè això que els empresaris facin vaga renunciant al seu propi negoci i que a sobre determinats sindicats donin suport al boicot dels empresaris a una llei que planteja moltes ajudes i projectes per la dinamització d'un sector que viu una crisi més que evident, i que per tant pot ajudar al manteniment dels llocs de treball, és de pel·lícula. De comèdia de l'estil dels germans Marx. L'única explicació és que tot això va acompanyat de l'equiparació de català i castellà a les sales de cinema. És a dir, que ara resulta que als sindicats els preocupa que el govern defensi l'interès general. El dret del consumidor a poder triar pantalla segons la llengua. Per què si els catalanoparlants fins ara hem anat a veure cinema en castellà ara no hauríem d'anar al cinema? Per què es perdrà tant de públic? Per consolidar la distorsió contrària al lliure mercat que suposa mantenir la marginació del català al cinema, amb la limitació de drets per a tots els ciutadans que voldrien veure cinema en català, els empresaris del sector són capaços de rebutjar una llei que preveu força mesures favorables als seus interessos. Fins a aquest punt arriba la catalanofòbia?