Opinió

Tribuna

Asanaena ( i olè!)

S’hi poden anar acostumant. Sobretot tots aquells que han plorat d’emoció al veure l’anunci a tota pàgina de la Generalitat de Catalunya dedicat als nostres mestres i professors, on se’ls diu literalment que son la base del país, si, la base del país una de les professions més malenteses i més mal dirigides de totes les professions que es fan i es desfan. Aquesta, per descomptat, es desfà, i es desfà amb tenacitat, advocant grans principis (el sistema d’avaluació per competències) i grans descobriments (qualificar amb un número la feina d’un alumne el pot marcar per sempre, per malament, i cal evitar-l’hi aquesta vergonya , aquesta marca), i grans plans directius (convertir el claustre en una assemblea de manats, i la direcció en un grup de manaires), i grans plans pedagògics (seguim tots amb el llibre de text, mentre els gurus de la nova escola participativa fan guàrdia en algun lloc innominat, car la seva aplicació ha quedat en res, i en menys de no res, i igual que la informatització, perquè tots seguim amb el paper i el llapis, i per molts anys) i finalment grans plans estadístics (proves de competències i mitjanes de notes per assignatura, per institut, de selectivitat, comparatives, bandes altes, bandes baixes i , oh, sobretot, fora de banda, que vol dir que no ho fas bé, com si les notes no fossin un element absolutament variable al dependre sempre del tipus d’alumnat i del tipus de professor, del tipus d’examen, etc. Per acabar-ho de rematar, la mateixa Generalitat posa nota a partir de l’estadística, als seus instituts, oblidant que és feina d’ella, dels seus inspectors, observar les variables de cada centre, i treballar perquè millori, de manera totalment independent de qualsevol estadística general, que dit clarament, no val per res a l’hora de saber res sobre qualsevol cosa real d’un lloc concret. Però ells anar als llocs en concret, ni somiar-ho, sempre va millor des d’un despatx i fent estadístiques...)

Assoleix de forma excel·lent, assoleix de forma notable, assoleix de forma suficient, no assoleix. A partir d’ara l’aplicatiu de notes de la Generalitat, universal i uniforme, només deixarà posar aquestes referències al professorat. No se sap a quin magí teòric, que sembla que corre per mig Europa, ha decidit que avaluant així anirem millor. Home, pel que fa a les estadístiques, segur. I si és això el que els preocupa, ensenyar paradoxalment, bons números, doncs llavors assoliran excel·lentment, perquè no fa falta ser gaire llest per adonar-se que, de la mateixa manera que gradualment han anat baixant els nivells necessaris de coneixement per aprovar una matèria, ara aniran pujant gradualment les notes que es treguin, perquè al no qualificar matemàticament, quan l’alumne quedi a la banda alta (perquè el professor, al qual ningú ha ensenyat fer servir el sistema, que només s’ha ensenyat a les directives i cuita corrents, seguirà fent servir els números), per exemple, de sis a set, o de vuit a nou, insensiblement se li posarà més aviat un notable o un excel·lent, que no pas un suficient o un notable, sobretot perquè l’alumne ho voldrà saber, o podrà comparar amb companys seus, i serà difícil que algú amb un 4,5 tingui la mateixa nota (AS) que algú amb un 6,5. Per tant, tots contents. Notes amunt, coneixement avall, i el sistema funciona, perquè ningú s’encalla i tenim el que volíem: posar-hi menys diners. Abracadabra, el joc de mans de la nova pedagogia proteccionista acaba en què el pressupost d’educació és massa alt, i no pas el de comprar corbetes i avions de combat. Vegin pares i mares, com és d’intel·ligent la modernitat, i de burros els vells professors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.