Full de ruta
El Madrid dels retrovisors
L’exhibició als balcons recula però cada vegada són més els cotxes en què al retrovisor interior hi ha la cinta de tela penjada amb la ‘rojigualda’
La mateixa Madrid cosmopolita i que es diu a si mateixa que és molt moderna es disposa a tenir de presidenta regional l’antiga community manager de Pecas, el gos d’Esperanza Aguirre que piulava ocurrències a Twitter que eren escrites per Isabel Díaz Ayuso –no, no és una llicència humorística, és el seu currículum– i com a alcalde José Luis Martínez Almeida i ambdós conservadors amb el suport de Ciutadans i de Vox. L’observador distant mereix una resposta, perquè tots els sondejos auguraven la continuïtat d’una alcaldessa d’esquerres, Manuela Carmena, i l’ascens d’un president socialista, Ángel Gabilondo. I la coincidència hauria estat excepcional: alcalde i president d’esquerres no coincideixen a Madrid des de 1986, amb Tierno Galván a l’Ajuntament i Leguina a la comunitat. Així que aquí va l’explicació d’urgència sobre les dretes triomfals en un indret que cada any regala l’esclat de respecte de l’Orgull: hi ha un vot ocult que els sondejos no detecten. Els sondejos ausculten l’Espanya dels balcons i la novetat és a l’interior dels cotxes: està naixent l’Espanya i el Madrid dels retrovisors. Mentre l’exhibició de la rojigualda als balcons ja no és el que era i ha reculat en l’últim any, cada vegada són més els cotxes a Madrid que al retrovisor interior hi llueixen una cinta de tela penjada amb la rojigualda. L’espanyolitat abans exterioritzada al balcó per ser comunicada als veïns deixa pas a una nova espanyolitat més íntima que guia les hores al volant del cotxe, el lloc on tothom treu el seu veritable jo. La rojigualda als retrovisors de Madrid és un credo fins i tot per als policies, com si la cosida a l’uniforme i la pintada al vehicle necessitessin una reafirmació. Una pista del perquè del Madrid dels retrovisors la donava un cartell electoral de l’aspirant a alcaldessa de Ciutadans Begoña Villacís. “Al Madrid de Carmena perds cinc dies a l’any en embussos”, deia el cartell. Què són cinc dies a l’any si els pots ocupar sentint-te patriota i pots convertir cada embús en una íntima jura de bandera? Un Madrid vell, el dels balcons, es mor, i neix un Madrid nou no vist pels sondejos, el Madrid dels retrovisors.
