Opinió

Keep calm

Fargnoli i el llegat

Facin el favor, no es perdin l’exposició ‘Valentí Fargnoli; l’art en la fotografia’

Fa uns dies vaig tenir la sort de visitar l’exposició Valentí Fargnoli; l’art en la fotografia en companyia de l’impulsor de la mostra, Joan Boadas, arxiver de Girona i responsable del llibre Fotografia en temps de noucentisme, un volum esplèndid que, de fet, és a l’origen de l’homenatge que el Museu d’Història de Girona ret al fotògraf que, a primers del segle XX, va recórrer tota la geografia gironina per deixar constància no solament del patrimoni artístic i arquitectònic, sinó de la vida quotidiana de les persones que segaven el camp, rentaven la roba, passejaven, gaudien de les festes i morien.

El primer que cal dir és que es tracta d’una exposició que va més enllà del reconeixement a Fargnoli, una figura cabdal de l’art fotogràfic, amb una sensibilitat extrema i escassos recursos tècnics, amb una capacitat immensa de convertir les escenes del dia a dia en estampes per a la posteritat. La mostra ens ensenya “un projecte d’una ambició cultural sense precedents”, com diu el mateix Boadas. Una voluntat ferma, continuada i decidida de conservar i catalogar les peces artístiques del país per tal d’evitar que “l’or ianqui” arrabassés definitivament el pòsit de cultura i civilitat. Això de “l’or” ho deia Jeroni Martorell, el qual, juntament amb el fotògraf Adolf Mas, i amb la colossal feina duta a terme per l’IEC i la Mancomunitat (és a dir, pel noucentisme), van evitar que es dessagnés encara més l’essència patrimonial del país. Com va escriure fa poc Francesc-Marc Álvaro, “tota la història del catalanisme, des de Prat de la Riba, és una tossuda voluntat de transformar el país des del govern efectiu al servei de l’interès general”. El llegat d’una generació, aquí representada per l’obsessió de certificar i salvar la tradició, és a dir, el futur.

El segon que cal dir és que Fargnoli era boníssim. Hi ha una foto de la cuina de can Pona, a Sant Feliu de Pallerols, que és un autèntic Vermeer. I n’hi ha una, de segadors als voltants d’Olot, que és ben bé el Millet de Les espigoladores. Un prodigi. No es perdin l’exposició, facin el favor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.