Quiosquers

Aquest estiu, l’Assumpta del quiosc de la plaça de Santa Anna, que cada dia em serveix el diari que després vaig a llegir al bar fent un cafè i un puret, ha pres una decisió dràstica: ha tancat la parada durant gairebé un mes. Quan la va tornar a obrir em va dir amb un aire mig de satisfacció, mig d’excusa: “No havia fet mai tantes vacances seguides.” Durant aquells 30 dies em vaig haver d’espavilar. Vaig localitzar un petit quiosc davant mateix de l’estació. Ja s’ho han pensat bé, els propietaris? Al tren, els diaris se serveixen gratis cada matí. Abans hi havia hagut un quiosc dintre mateix de l’estació. Va haver de tancar, naturalment. Feia pagar per estar informat. Llavors jo agafava el tren cada dia per anar a treballar a Barcelona. La clausura del quiosc va fer que em proveís en un estanc que hi havia a mig camí. L’estanc es manté però també ha deixat de vendre diaris: “No ens sortia a compte.”

Tot i el mes de vacances, l’Assumpta és una de les dones que més treballen de la ciutat, en el ram comercial. Obre el quiosc de bon matí i el manté actiu fins a altes hores del vespre, sense pausa per dinar. Només els diumenges descansa a la tarda. Obre fins i tot el divendres sant, per Sant Esteve i per cap d’any, els tres dies que no hi ha diaris. Ven altres coses: revistes, alguns llibres, joguines, samarretes reivindicatives, rifa, xiclets... Des de fa un temps, ampolles d’aigua. Alguns matins que els repartidors se li han avançat troba gent que ha trencat la cinta que lliga els paquets dels diaris i se n’endú exemplars. Els crida l’atenció. “Ah, però que no són gratis? Com que al tren i als autobusos els donen sense pagar...” No ven ni els diaris que els bars posen a disposició dels clients: “Els van a buscar al tren o a l’autobús.”

Diumenge no vaig trobar al quiosc de l’Assumpta una cosa que buscava i vaig anar a ca l’Ortega, tres carrers més amunt, de pujada. L’Ortega va començar venent llibres i diaris en un local petit i ara els despatxa en un local grandiós on hi ha de tot. Els diaris, abans en primer terme, ocupen un espai marginal. L’Ortega serveix revistes, llibres, ninots de peluix, articles de papereria, de dibuix i de pintura, jocs, refrescos... No tanca cap dia de l’any, ni els sense premsa ni per vacances. Cada matinada, plogui o nevi, agafa la bicicleta i reparteix diaris a subscriptors de la ciutat. Em confirma que la venda d’aquest producte va molt de baixa. “En canvi, pugen les revistes, no les de frivolitats sinó les científiques.” “També vens càpsules de Nespresso, Ortega?” “Què vols? S’ha de fer bullir el negoci.” Vaig a llegir el diari al cafè. Només jo componc la figura de lector entre l’estesa de taules. Sembla que haurien de tancar, i com menys diaris venen més feina tenen, els quiosquers que subsisteixen.