Opinió

Full de ruta

L’entrevista que no serà

“«No. ¡Primero arreglad lo vuestro!»”, etziba Herrerro y Rodríguez de Miñón quan se li ofereix fer-li una entrevista al diari. Un no amb imperatiu inconcret

L’escena té lloc al complex del Palau de la Moncloa, a la seu del Ministeri de la Presidència. Acaba de prendre possessió del seu càrrec la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, i invitats il·lustres com ara el poeta Luis García Montero i el pare constitucional Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón abandonen la sala. L’acte no ha tingut el lluïment d’altres traspassos, aquí Calvo s’ha donat la cartera a si mateixa, però és igual de vàlid. “Bon dia, senyor Herrero y Rodríguez de Miñón. Al diari El Punt Avui estaríem molt interessats a poder-lo entrevistar un dia.” “Bon dia. No.” La negativa vol tenir rostre amable però no ho aconsegueix i és tan freda que amenaça de matar una conversa que ni ha nascut. La negativa és coneguda: és moneda de curs legal al Madrid oficial quan es convida una d’aquelles veus que després té el vici de dir que no és escoltada. “No. ¡Primero arreglad lo vuestro!”, etziba de sobte Herrero y Rodríguez de Miñón. La conversa canvia. Una cosa és un no, el Madrid oficial ensenya a rebre un no i un altre sense descans, però aquest és un no acompanyat d’un imperatiu inconcret. I “lo vuestro” no ajuda: si hi ha alguna cosa a arreglar a Espanya és el conflicte polític català i aleshores tot un pare de la Constitució diria “¡arreglad lo nuestro!” o “¡arreglemos lo nuestro!”. La incomoditat de la mirada als ulls al final es trenca i Herrero y Rodríguez de Miñón s’explica. “Yo ya he dicho todo lo que tenía que decir. Y no me hacen caso ni allí ni aquí”, exclama convertint Catalunya en allí i Madrid o Espanya en aquí. “Però als lectors d’El Punt Avui no els ho ha dit, i estaria bé poder escoltar el que té a dir”, se li fa veure. “Molt de gust. Adeu.” Com s’ho fan els que saben convertir un no en un èpic boicot al mitjà no se sap, però si un dia escolten un veterà de la villa y corte que plora perquè no és escoltat, incloguin aquest modest episodi entre les al·legacions. Mentrestant, enyorar que la Constitució no hagués tingut almenys una mare és un consol lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia