La sensibilitat de l’objectiu

A vegades el desenvolupament com a persones no està premeditat ni previst amb cap objectiu. Es va posant de manifest a partir del nostre tarannà, les nostres maneres de fer i saber estar. En Frederic Suñer i Casadevall ha sigut una d’aquestes persones. Va néixer quatre anys abans del 1936 i va forjar-se també, a l’ombra del campanar inacabat de Palafrugell, de petit, jugant al carrer i també recorrent carrers, i tenia una percepció molt concreta d’aquella vila que va viure. Més tard els estudis el van allunyar durant uns quants anys del dia a dia del seu poble. Amb tot, acabada la carrera científica es va instal·lar a ca seua de tota la vida i va rebutjar ofertes per establir-se en grans capitals. Amb senzillesa i sense fer soroll, però movent cel i terra quan feia falta, va ajudar moltes persones i famílies, sobretot per problemes de salut, perquè fossin atesos pels millors metges o cirurgians. En jubilar-se, en Frederic es va aficionar a la fotografia i va ampliar la perspectiva del seu objectiu natural. Captant i deixant constància del que en la distància, l’objectiu de focal variable li facilitava. Això li va permetre retratar molts moments de la vida palafrugellenca. El cas és que, d’una manera o altra, en Frederic Suñer i Casadevall ha pogut continuar vivint amb la seua senzillesa al poble que sempre s’ha estimat.