El passat pont de Sant Joan va representar de fet el tret de sortida de la temporada turística i ho va fer amb una certa cautela davant les incerteses d'una crisi que no se sap ben bé com afectarà el sector. Aquests dies vaig comprovar que a Platja d'Aro hi havia animació, terrasses plenes a vessar i molta gent, circumstàncies que estranyament no es donaven a Sant Antoni de Calonge, on era ben fàcil trobar aparcament al centre de la població i cap problema per aconseguir taula al restaurant sense haver fet reserva prèvia. Ara, la qüestió que tothom que viu del turisme es planteja és si la crisi podrà resultar encara beneficiosa tota vegada que molta gent que abans feia algun viatge enguany decidirà quedar-se a casa per allò de la prudència i la previsió. Aviat sortirem de dubtes, però mentrestant ja es podrien posar algunes bases per fer possible una bona estada al turista bo i oferint-li alternatives lúdiques que complementin el sol i platja que històricament han estat la gallina dels ous d'or. Estic convençut que els nostres empresaris turístics tenen les coses clares i aposten per unir esforços que contribueixin a incentivar els al·licients propis de la canícula, però tanmateix no crec que ajudi gaire a la promoció i a la consolidació d'una oferta que afavoreixi l'estada de visitants a la Costa Brava cobrar 4,10 euros per un cafè amb llet i un mini (podeu comprovar-ho a la terrassa de Can Simón de Sant Antoni). És evident que els preus són lliures i no hi ha res de dir, però tanmateix també és lliure la mobilitat de les persones i no tinc cap dubte que en els temps que corren el tema dels preus pot ser un element cabdal que pot ajudar a fer possible (o no) el miracle de seguir un any més munyint la vaca del turisme. La temporada que ara comença tal vegada ens pugui aportar algunes claus de futur en aquests temps canviants.