Frank Vila: el cercle complert
L’antic guitarrista de Rockson va morir al desembre deixant una obra pròpia allunyada dels anys ‘heavies’
Buscant informació aquests dies sobre Joan Cardoner, amb motiu de la publicació de l’últim disc de l’irreductible hard-rocker d’Espolla, El último baile, trobo a Google diverses referències a la mort del músic figuerenc Frank Vila, el 28 de desembre passat, als 59 anys. Reconec que en aquell moment em va passar per alt, així que intento compensar-ho amb aquest petit article en memòria de qui va ser guitarrista i membre fundador de Rockson, la banda de heavy en què també van coincidir Cardoner, Martín Rodríguez (Sangtraït) i Cuco Lisicic (Sopa de Cabra) en la primera meitat dels anys vuitanta. Rockson va gravar un disc el 1983, un maxisingle de quatre cançons, titulat Heavy Metal, que Picap va reeditar un any després, com una de les primeres referències del seu catàleg, amb el títol d’una de les cançons: Herederos del rock. Vila, principal compositor de la banda, el va gravar amb només vint anys, “tot just llicenciat de la mili”, com es remarcava en una entrevista al grup publicada per Presència, en la qual el guitarrista també parlava dels últims concerts que havia vist: “Jo no m’he perdut els dos concerts de Rainbow, UFO, Jethro Tull, Santana, Camel...” L’aventura de Rockson no va durar molt més: després d’haver aparegut al programa Tocata de TVE, el grup va tenir la gran oportunitat de fer de teloner de Scorpions en un gran concert a Barcelona, el 1986, però els temperamentals empordanesos es van barallar i el dia abans de l’actuació van notificar la seva dissolució. El 2003, Cardoner i Rodríguez van refundar Rockson amb altres músics més joves, per gravar un àlbum titulat AM/FM, però Vila no hi va participar. Feia temps que els seus interessos musicals eren uns altres.
Francesc Vila Puig, resident a Agullana, va tenir vocació musical des de petit: ho constata una foto del web www.frankvila.cat , on apareix cantant i tocant una petita guitarra amb pocs anys. El 1989, Vila va obrir una nova etapa amb la publicació de Crepúsculo (Grabaciones Accidentales), un disc de música instrumental propera a la new age, amb la col·laboració d’un quartet de corda de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Després van arribar Lisboa (2004), La meitat essencial (2007) i El cercle complert (2012), obres que el mostren com un músic inquiet, influenciat per la música clàssica, avantguardista i cinematogràfica, que encara tenia molt a dir. Llàstima.
