Opinió

Ombres d’estiu

‘La belle saison’

A Une chante, l’autre pas (1976), el film de Varda pel qual va passar ahir l’ombra, les amigues Pomme i Suzanne, després de perdre’s de vista, es retroben un dia del 1972, a París, en una concentració a favor del dret a l’avortament. A La belle saison (2015), pel·lícula de Catherine Corsini ambientada l’any 1971 que va distribuir-se a l’Estat espanyol amb el títol Un amor de verano, Delphine (originària del món rural, com Suzanne) i Carole (parisenca, com Pomme) es coneixen quan la primera ajuda la segona a escapolir-se d’un home emprenyat per una acció feminista als carrers de París: Carole forma part d’un grup que toca el cul dels homes per fer-los present com molesta que facin el mateix a les dones. El cas és que els noms de les protagonistes homenatgen l’actriu Delphine Seyrig i la realitzadora Carole Roussopoulos, que, al 1970, van fundar Les insoumuses per crear vídeos col·lectius sobre les lluites de les dones. De la trobada fortuïta sorgeix l’atracció entre Delphine (Izia Hegelin) i Carole (Cécile de France). Delphine és a París fugint del seu medi, on sent que no pot viure el seu lesbianisme, però, en emmalaltir el pare, torna a casa per fer-se càrrec de les feines agrícoles. Carole, que abans no havia tingut cap relació lèsbica, la visita al camp i, en la plenitud de l’estiu, viuen joiosament la trobada dels seus cossos banyant-se al riu i rebolcant-se damunt l’herba. Sembla com si l’estiu inflamés el seu desig, però hi ha ombres en la “bella estació”: la pertinença i arrelament a mons diferents; el pes del rebuig social de la relació; l’efímer de la mateixa passió amorosa. Demà: Les estivants (Valeria Bruni Tedeschi, 2018).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.