A la tres
Pas al ‘cunyadisme’
“Que si per què les noies duen aquesta o aquella roba, perquè es veu que si ensenyes el melic o la faldilla no arriba als genolls no tens dret a queixar-te si et violen
Les notícies sobre les violacions grupals perpetrades per menors a Badalona no poden ser més esglaiadores ni poden evidenciar d’una forma més diàfana la necessitat d’abordar amb urgència un problema que, per desgràcia, no disposa d’un manual de solucions classificades de la A a la Z. La gravetat de la situació obliga a actuar amb recursos i amb una cirurgia de precisió que inclogui el millor expert de cada casa. Si és necessari protegir les dones, no ho és menys aterrar als espais masculins perquè ningú senti la necessitat de violar. De moment, però, el mecanisme que s’ha activat és el del cunyadisme. Només cal parar l’orella a les tertúlies improvisades, o seguir els que els toca fer un pas endavant, per constatar com surten de sota les pedres els especialistes en tot i més. Abunden els que busquen quina part del pastís de la responsabilitat recau en les noies. Que si què fa una noia de 12 anys anant sola a un lavabo d’un centre comercial, que si què fa una noia de 13 quedant amb un noi que ha conegut per Instagram, que si per què les noies duen aquesta o aquella roba perquè es veu que si ensenyes el melic o la faldilla no arriba als genolls no tens dret a queixar-te si després et violen.
Després hi ha els il·luminats que, en destapar-se que tretze dels vint-i-un menors són inimputables, saben que la solució és senzilla: es canvien quatre ratlles del Codi Penal i es tanquen tots una llarga temporada. Au, problema resolt. Ja anirem tancant els que vinguin al darrere. També hi ha qui creu que no enviar-los a un centre de menors és sinònim de deixar-los campar al seu aire, o qui interpreta els fets des del bonisme i després tots a plorar quan alguns extrems, a còpia de mentides, van guanyant espais de poder. I no oblidem els que tenen autèntica fixació amb la nacionalitat dels violadors, malgrat que gairebé són tots tan espanyols com qui va pel món supurant xenofòbia per tots els porus. Per acabar, una menció a les declaracions institucionals, que el postureig no pot faltar a la festa. Que algú agafi el volant, sisplau!
