La primavera de l’hivern

Otoño, autumn, automne, autunno, herbst, outono. En finès, syksy. En suec, höst. En suahili, vuli. En català, el nom és preciós: tardor. És una paraula relativament nova, perquè es documenta per primer cop com a mot comú al segle XVIII. I el millor de tot, és una paraula d’origen gironí, segons recull Joan Coromines en el seu diccionari etimològic. A Girona s’usava de manera popular i de mica en mica es va anar expandint a la resta del territori català, on va substituir l’antic llatinisme autumne i també una perífrasi molt poètica que fins llavors s’usava per descriure aquest període que al nostre hemisferi va de final de setembre a final de desembre: la primavera de l’hivern. El terme tardor, doncs, es va estendre arreu i la primavera de l’hivern va esdevenir una metàfora en el terreny literari. Així es reflecteix en el vers de la segona estrofa del poema Res no és mesquí (1921), de Joan Salvat-Papasseit: “Res no és mesquí, / i tot ric com el vi i la galta colrada. / I l’onada del mar sempre riu, / Primavera d’hivern – Primavera d’istiu. / I tot és Primavera, / i tota fulla verda eternament.” Aquest poema és un cant a la vida i utilitza l’eterna primavera per simbolitzar una visió entusiasta, optimista i esperançadora.

Han passat els anys i vivim més que mai una primavera contínua, perquè el canvi climàtic sí que és mesquí i miserable. Però tornem a la tardor, aquesta bella paraula que ja es pot pronunciar així al Congrés dels Diputats sense necessitat d’apagar micròfons ni d’expulsar a ningú. A la tardor podem gaudir de coses meravelloses com els rovellons, les gírgoles i els moixernons; i de les magranes, les figues, les castanyes, els moniatos i els codonys. A la tardor tenim els espectacles cromàtics de grocs i vermells als arbres i les muntanyes. També hi ha la malenconia de l’estiu finat, la tristesa dels dies que s’escurcen i el desànim de les fulles que cauen. Però això es compensa amb festes sonades com les de Sant Martirià a Banyoles i les de Sant Narcís a Girona. També se celebra, el 30 de setembre, la festivitat de Sant Jeroni i el dia internacional dels traductors i els intèrprets, aquests professionals sovint enfundats amb auriculars que es dediquen a difondre la paraula i la seva riquesa cultural. Feliç entrada a la tardor i visca el català, al Congrés, al Pequín i al Pokon.