La Biblioteca Pública de Girona porta el nom de Carles Rahola i és la més gran que hi ha en aquests moments al país, i de moment, a l’Estat. Ho va dir Josep Vives, director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat, que va presidir l’acte amb Maria Àngels Planas, vicepresidenta de la Diputació, editora del llibre. Ho va fer el 20 de setembre a l’Auditori Enric Mirambell, en l’acte de presentació de dos llibrets que val la pena conèixer. Els actes s’emmarquen dins la commemoració del 175è aniversari de la biblioteca. Aquell dia es presentava la reedició d’un llibre d’Enric Mirambell que s’havia esgotat i que s’ha reeditat. Un segle i mig d’història de la Biblioteca Pública de Girona era el resultat de la conferència que el senyor Mirambell, que va ser director de la Biblioteca Pública entre 1949 i 1987, va fer amb motiu del 150è aniversari a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura, l’edifici que va ser la seu durant molts anys de les instal·lacions de la biblioteca fins al seu trasllat a la nova i lluminosa Rahola del carrer Emili Grahit aviat farà 10 anys. Es reeditava el llibret, però calia complementar-lo amb els darrers 25 anys de la biblioteca. D’això se n’han encarregat el periodista Joan Ventura, que va fer de tot en aquest diari, de corresponsal a director, i Carme Renedo, bibliotecària, directora de la Casa de Cultura, subdirectora general de Biblioteques de la Generalitat, directora dels serveis territorials de Cultura i ara cap del Servei de Biblioteques de la Diputació. El resultat és Una porta a la cultura i el coneixement. La Biblioteca Pública de Girona fa 175 anys. Els dos llibrets es complementen, són de fàcil consulta i tenen vocació divulgadora. De fet queda clar que han passat moltes més coses en els darrers 25 anys que no en els 150 anteriors. Però llegint els llibres t’assabentes de moltes curiositats. Entre les quals la que va explicar Carme Renedo sobre el paper de la Mancomunitat de Catalunya en l’expansió de les biblioteques pel país. I també va assentar les bases de la feminització perquè hi va treballar la crème de la crème de les dones de la burgesia, dones que no es volien casar i a qui calia un ofici. Això sí, cobrant menys que els homes.

Si la biblioteca va néixer per conservar els fons bibliogràfics que es podien perdre a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, perquè la cultura estava als convents, a poc a poc es va regirar per potenciar la lectura a mesura que es reduïa el nombre de persones que no sabien llegir ni escriure. Són històries magnífiques des de la primera biblioteca fins al trasllat al carrer de la Força i, el 1951, a la Casa de Cultura, el mateix any en què es comencen a utilitzar els bolígrafs a la casa, només 17 anys després que hi hagués arribat el llum elèctric. La primera biblioteca es va inaugurar el 20 de novembre de 1848, i ara és de titularitat estatal però gestionada per la Generalitat, i des de la jubilació del senyor Mirambell ha estat dirigida només per dones. Enhorabona a la Rahola, una gran biblioteca. Ara toca arreglar la Casa de Cultura per traslladar-hi l’Ernest Lluch. Ja ho va dir Joan Ventura: de biblioteques a la ciutat i els campus universitaris, a Girona anem ben servits.