A la tres
2024
“Veiem moltes previsions i anàlisis econòmiques, però davant un fet segur i evident, com l’emergència climàtica, no es prenen decisions amb rapidesa
A començaments dels anys vuitanta, per un canvi de domicili a mig curs per la feina del pare, vaig haver d’anar a un col·legi de monges. Va ser un xoc important, venint com venia d’una escola molt petita, mixta, que les dècades anteriors havia mantingut la normalitat del català gràcies a l’esforç d’un antic mestre de la República. Per mi era normal que tres cursos diferents de nenes i nens estudiéssim plegats en una sola aula d’uns baixos sense pati. Tots ens coneixíem, els grans ajudaven els petits, i ens feien créixer amb disciplina però també amb calidesa. Va arribar el canvi i a les rutines de les monges m’hi vaig acostumar aviat, després de perdre’m dos o tres cops per un edifici immens que em semblava laberíntic. Tinc bones amigues que encara conservo d’aquella època i crec que amb les monges també vaig aprendre molt. Però hi ha una cosa que no els perdonaré mai, a les religioses. Devien ser optimistes de mena perquè em van convèncer que era molt afortunada per poder viure el canvi de mil·lenni. Segons elles, quan jo fos adulta el món seria fantàstic: tindríem robots que ens ho farien tot i s’hauria descobert la cura per a moltes malalties. Però és clar, això era més o menys al mateix temps que Ronald Reagan i Margaret Thatcher posaven els fonaments del sistema econòmic actual; el capitalisme salvatge que en lloc d’amables robots –és a dir, inversió en ciència per al bé comú– el que ens ha portat són més desigualtats, més injustícies, més guerres, més pobresa i l’enorme desastre de l’emergència climàtica. Per això m’encenc quan llegeixo per tot arreu que el que preocupa del 2024 són les dades de creixement econòmic. Es fan previsions sobre com anirà la inflació, el deute, la desglobalització... I jo no acabo d’entendre el perquè de tantes anàlisis si quan hi ha una cosa segura, evident i que ja no es pot negar –que el planeta s’està escalfant més ràpid del previst i se’ns pot endur a tots– les decisions ambientals encara es prenen a pas de tortuga. La generació X havíem de canviar el món i el món ens ha canviat a nosaltres.
