Som 10 milions
El Penedès, un territori o una idea?
Després d’anys de treballs s’ha presentat un pla territorial que no dona resposta a una part de la ciutadania
El reconeixement de la vegueria Penedès, l’any 2017, va sorgir com una oportunitat per deslliurar les comarques de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia de la pressió del pla territorial metropolità, entre altres coses. El pla territorial propi, iniciat l’any 2014, havia de ser una eina clau per aconseguir aterrar la idea del Penedès al territori, per generar un full de ruta propi que donés resposta a les singularitats d’aquestes quatre comarques, que actuen com una ròtula entre les grans àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Precisament, en aquell moment el conseller Josep Rull no va escatimar adjectius a l’hora d’assegurar que l’objectiu era fer un pla territorial exemplar, que seria clau i definitiu per al futur de la planificació territorial a Catalunya, un pla territorial únic i modèlic..
El pla territorial del Penedès havia de donar resposta a les necessitats d’un territori on el sector primari ha estat tradicionalment amenaçat per la pressió urbanística de la gran Barcelona. El pla territorial del Penedès havia de posar sobre la taula les paradoxes de la planificació urbanística del segle XX i havia d’aconseguir acords de base per encarar un futur nou i encoratjador. I, per fer-ho, el pla havia d’incorporar la participació ciutadana com una eina per aconseguir respostes compartides i consens. La realitat, però, és que després d’anys de treballs i de processos participatius s’ha presentat un pla territorial que es podria aprovar al llarg del 2024 i que no dona resposta a una part de la ciutadania que va confiar en aquest procés.
Les entitats ecologistes i els defensors de les singularitats del Penedès han mostrat aquesta setmana el seu rebuig davant la proposta. Però no només ells. El pla territorial no dona resposta a les paradoxes entre el sector primari i la logística en punts clau de la vegueria, no afronta el debat sobre el valor del patrimoni paisatgístic i no traça les grans línies sobre les quals s’ha de definir la planificació de futur d’un territori que va haver de lluitar molt per arribar a aconseguir el reconeixement d’un àmbit propi de planificació. La resposta de l’administració ha sorgit ara com una galleda d’aigua freda. Els ecologistes consideren que és una resposta convencional davant d’un grapat de reptes molt grans en un moment en què el sector primari afronta una crisi climàtica de gran envergadura. El sector del vi no passa pel millor moment i la planificació territorial del Penedès pot ser crucial per garantir, o no, el futur d’una de les denominacions d’origen clau per definir les línies estratègiques d’aquest sector econòmic.
El Penedès com a espai de trobada dels sectors primari, secundari i terciari en zona de consens continua sent una idea perquè el pla territorial, de moment, continua deixant les decisions importants per més endavant.
