La ràdio, de l’antena al xip

El Dia Mundial de la Ràdio es va establir recordant l’aniversari de la Ràdio de les Nacions Unides que té una funció informativa. Primer la ràdio va ser experimental, però ja com a servei públic comunica l’estat del temps a la pagesia. I evoluciona des del tot en directe als grans xous en auditoris espectaculars.

A casa nostra, després dels anys de la dictadura del 23 i de la República, el mitjà va estar condicionat pel franquisme. El monopoli de la informació política va pertànyer a Radio Nacional de España fins al 1977. Acabada la radiació obligatòria del comunicat, va arribar l’auge dels informatius. Abans, però, la Cadena SER ja va desafiar la prohibició posant en antena Hora 25 (1972).

Amb la democràcia es va acabar la discriminació de les dones. Com ara que donessin l’hora a la pregunta del locutor.

El 26 de gener de 1939, ocupada Ràdio Associació per les forces franquistes, es va acabar el català a la ràdio fins que el 1976 Ràdio Olot va passar a fer la programació íntegrament en català. Al desembre del mateix any es va inaugurar Ràdio 4, la primera pública en català. RAC era una associació.

Segons el periodista i editor dels matins, Enric Frigola, Ràdio 4 va haver de crear un gènere, el de fer ràdio en català. També, que l’audiència opinés per via telefònica. Cal remarcar la tasca d’un realitzador ja desaparegut, Pere Ribera, que en opinió dels seus companys era un personatge essencial. Feia un programa a primera hora dedicat a la mainada que va mobilitzar un vaixell i trens amb una gran participació d’escolars.

Paral·lelament a l’adaptació d’una tercera via del llenguatge, ni acadèmic ni amb barbarismes, les dones van prendre el lideratge com a presentadores i directores de programes.

Després van venir Catalunya Ràdio (1983) i Ràdio Associació (2000) i el fenomen de la ràdio municipal. El 1979 va començar a emetre Ràdio Arenys. Van seguir-la Rubí, Canet i Cardedeu, amb voluntarisme i aparells de fabricació casolana. El català, com en els anys de la República, torna a ser present en el mitjà.

La tècnica va avançant. El transistor, inventat el 1947, ha permès la reducció de pes i consum. Ha comportat l’agilitació del procés tecnològic i l’aportació als continguts permetent de rebre i enviar informació d’una forma interactiva i des de qualsevol punt de transmissió.

Cent anys després de la primera emissió s’ha passat de l’electromagnetisme a la computació i de la producció en directe a la ràdio a la carta i el pòdcast. I, alerta, perquè la intel·ligència artificial està entrant amb força.

A Girona, en el centenari de la ràdio, tenim un mandat pendent. La desapareguda Montserrat Minobis, periodista feminista, exdegana del Col·legi de Periodistes, va mostrar la seva indignació per com el Museu d’Història de Girona ha tractat el tema i em va instar a treballar per corregir-ho. El desembre del 2018 es va inaugurar “un nou espai dedicat a la ràdio”. Hi ha vuit plafons informatius referents a una sola emissora, un que fa referències inconcretes i dos paràgrafs per a les altres, però n’hi falten. I, una de dues, o es canvia el nom de l’espai dedicat a una emissora o és el dels mitjans de la ciutat. Com que és un museu d’història seria el més lògic.

L’objectiu del Dia són les minories: fer valdre els seus drets i difondre la cultura. En les distintes formes de celebració, se segueixen aquests objectius? Dolors Reig, presidenta dels Amics de la Unesco de Girona, creu que no: “No es tracta de fer jocs malabars, sinó de recordar tant com es pugui la importància que té aquest mitjà de comunicació.”