Segona visita colonial

Encara no s’havia esvaït el fum que deixava el querosè cremat de l’avió en què tornava a Madrid el president de Renfe quan va arribar a Barcelona, pel mateix mitjà de transport, la ministra Magdalena Álvarez. Als seus peus, sahib. Els indígenes del territori d’ultramar rebentarem de satisfacció. Els senyors de Madrid vénen i se’n van de la plantació de cacau amb una assiduïtat que corprèn.

Álvarez, senyora de Foment, ha visitat Barcelona per sisena vegada en deu mesos ventant-se les mosques tropicals amb un ventall. Què ha dit al poble encara no revoltat de la colònia la seva ministra? Que el ministeri no té res a veure amb les avaries de Rodalies Renfe. Que en són els responsables uns que van governar fa anys i que ningú sap ben bé qui són però que deuen ser del PP. Què tot va molt bé. Que hi ha malícia arreu i que els envejosos i els miserables li demanen la dimissió només perquè un conductor d’Euromed es pensava que era pilot. Que prenguem til·la i que ens vagi molt bé. I adéu.

Tal com va arribar, en avió, la ministra se’n va anar. Adéu ministra. A reveure, que serà aviat. Potser la pròxima vegada ens dirà que la culpa dels ferrocarrils que patim la tenim els catalans que no els conservem com cal, tot i que paguem el bitllet bastant més car que els senyors del quilòmetre zero. Álvarez, esclar, no va aclarir quants diners invertirà enguany el seu ministeri en la zona ferroviària devastada catalana ni quants hi ha dedicat en els tres darrers anys. No ho portava apuntat al paperet de les excuses de mal pagador.

Bwana Álvarez, no cal que torni. Per no dir res, quedi’s a la metròpoli. Li podem dir tot el que pensem de vostè per correu electrònic. Per al cas que en fa, no gasti diners en avions. També els acabem pagant nosaltres.