Opinió

Lletra petita

Amics desconeguts

“M’atreia veure fins a quin punt es mantenien intactes els records i les experiències compartides en l’última etapa de la infantesa i a les portes de la temuda adolescència

Fa uns anys, pot­ser molts i tot, els com­panys d’EGB van orga­nit­zar un sopar de retro­ba­ment al qual van con­vi­dar fins i tot una de les tuto­res amb qui havíem com­par­tit més com­pli­ci­tats. Mal­grat que amb la majo­ria d’ells i elles hi havia per­dut del tot el con­tacte, em va fer molta il·lusió tor­nar-hi a coin­ci­dir i com­pro­var fins a quin punt la vida i les seves con­seqüències ens havien pas­sat fac­tura. Més enllà del físic, que vint o vint-i-cinc anys de més no son fàcils de por­tar, m’atreia veure fins a quin punt es man­te­nien intac­tes els records i les experiències com­par­ti­des en l’última etapa de la infan­tesa i a les por­tes de la temuda ado­lescència. Van ser anys de fer molta pinya, de com­par­tir aules, pati, entrepà i excur­si­ons d’aque­lles on ocu­par els últims seients de l’auto­car et donava un cert grau d’auto­ri­tat, perquè allà al dar­rere es coïa tot un món de secrets i bro­git. Per­tanyíem a un mateix grup cohe­si­o­nat i defensàvem el nom de l’escola a capa i espasa davant de qual­se­vol que en volgués fer mofa. Érem una mena de mos­que­ters del cen­tre i d’una edu­cació pública amb nor­mes i valors una mica des­fa­sats, però que ens van aju­dar a ser millors per­so­nes. Per això les pers­pec­ti­ves de la tro­bada eren tan altes. Reco­nec que en part es van com­plir i el bon ambi­ent es va man­te­nir durant tota la jor­nada, però a l’hora dels cafès, quan tot­hom ja havia posat al dia el com­pany de taula i l’havia infor­mat de les nove­tats més des­ta­ca­des a la seva vida, es va fer un silenci incòmode. La majo­ria havíem esgo­tat els temes comuns i no estàvem gens segurs que ence­tar con­ver­ses noves fos una bona idea, perquè aque­lles per­so­nes amb les quals havíem cres­cut i que ens havíem promès amis­tat eterna s’havien con­ver­tit en uns autèntics des­co­ne­guts. En gent amb vides dife­rents, i som­nis dife­rents, que no es podien resu­mir en un àpat de tres hores. Durant els comi­ats tot­hom va coin­ci­dir a dema­nar una segona tro­bada que man­tingués vius els vells temps. Hi va haver un com­promís en ferm, però mai no es va com­plir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.