Opinió

l'entrevista

“Abans els nens també buscaven ‘cul' al diccionari”

És un professor atípic: proclama que a Catalunya els professors haurien d'estar més controlats per l'administració.

El que trobo a faltar és que no hi hagi discriminació entre el bon mestre i el que no ho és tant. De cares a l'administració tots els mestres són iguals, i això no passa en cap altre ofici.

La qualitat del mestre és un factor determinant, això explica que dues escoles en un mateix barri tinguin rendiments escolars diferents.

Jo crec que caldria localitzar els bons professionals, pagar-los el que calgués i portar-los a les escoles més problemàtiques. Si els bons mestres s'encarreguessin de les escoles difícils, seria molt rendible: calculi què ens estalviaríem després en serveis socials, policia…

Proposa potenciar els aspectes bons del nostre sistema en comptes de viatjar tant a Finlàndia.

Els finesos s'han construït un bon ensenyament segons les seves condicions econòmiques i socials, és absurd intentar copiar-los. Som absolutament diferents. La gran revolució del nostre sistema escolar és introduir-hi el sentit comú.

Els polítics no paren de fer lleis d'educació.

Els polítics estan perduts. Curiosament hi ha hagut moltes lleis elaborades per un mateix partit, totes aprovades per una majoria socialista. En diré una de forta: mai no havíem tingut uns docents tan ensopits. Això em crearà moltes enemis- tats: en el fons, els mestres creuen que l'estímul ha de venir dels governants, que els paguen. Això et condemna a una feina de la qual mai gaudiràs.

I els pares, quina part de culpa tenen?

Els pares participen molt, sobretot a l'inici de la primària, però després, a poc a poc, es van allunyant de l'escola. El percentatge de participació de pares en les eleccions dels consells escolars de secundària a Catalunya no arriba al 4%. També és cert que quan els pares acudeixen als mestres buscant respostes no reben respostes tècniques útils. Si abans el nen tenia un problema, intentaves situar-lo davant del seu problema; ara el porten al psicòleg.

En un capítol explica com troba una antiga alumna, ara mare, que li confessa que en comptes de dur el fill a classe de reforç, el porta al neuròleg.

Apartar el nen de la classe, dur-lo al psicòleg mentre els altres van passant de curs només serveix perquè se sàpiga rar, diferent dels altres.

Un altre tòpic que trenca: els nens sempre han volgut estar per damunt del mestre, no és pas un problema nou.

Sant Agustí ja va deixar documentats els problemes que tenia amb els mestres quan era alumne i els que va tenir amb els alumnes quan va ser mestre. Els problemes formen part de les relacions entre els adults i els nens. Ara bé, ser bon mestre no és pas fàcil, els bons mestres no es produeixen pas en sèrie.

No troba lògic que un nen acabi la classe sense haver aixecat els ulls d'una pantalla ni haver mirat a la cara el mestre.

El mateix Departament d'Educació ho ha acabat reconeixent: molt portar llibres electrònics i posar internet a totes les classes, i resulta que no era la solució miraculosa. Ara s'han adonat que per molt que els alumnes tinguin un llibre digital, en necessiten també un de paper. En l'última conferència sobre el llibre digital en la qual he participat hi va haver problemes tècnics tota l'estona.

Internet permet l'accés a continguts inapropiats.

Els nens sempre tenen tendència a descobrir continguts inapropiats. Ha passat sempre. Abans ens dedicàvem agafar el diccionari per buscar la paraula cul. Ara, és clar, poses cul a internet i et trobes coses sorprenents. Seria il·lús pensar que li donaran un ordinador a un nen i només el farà servir com a eina d'aprenentatge. La gran revolució pendent, insisteixo, és la del sentit comú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.