Opinió

Per a l'art no hi ha fronteres

Les nacions sense estat, i aquelles que han estat marginades, són les més decidides a avançar cap a un nou model d'Europa unida. Aquesta era una impressió dominant en una trobada d'experts en política i en periodisme convocats per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo al monestir d'Aciveiro, al cor de Galícia.

La professora romanesa Adina Dimitru, de la Universitat de Timisoara, fou en aquest sentit la més explícita. Per a la gent d'aquell país, el demos europeu propugnat per Habermas representa enfortir uns valors i unes aspiracions comunes que ells veien lluny en un llarg període de tenebres: llibertat, democràcia, prosperitat, pau, seguretat, cultura compartida.

De fa temps, amb la cultura i l'art s'esborren fronteres. Falta molt encara, però, per superar clixés xenòfobs en altres àmbits de la vida. Romania i els països veïns són víctimes de l'estigma del balcanisme. Saben que des de fora els veuen com uns territoris d'imatge ambigua, inconsistent, negativa. “El mite del comte Dràcula –va dir la doctora Dimitru– és una invenció britànica que ens fa molt de mal, tot i que ens porta turisme”.

“Els catalans –em comentaren a Galícia– teniu sort amb l'art: sou exportadors de qualitat i de cultura”. Som també pioners, mitjançant l'art, de posar ponts d'afinitat per damunt de les divisions territorials jacobines. Aquesta tardor he anat a Ais de Provença i a Ceret, on he comprovat un cop més que artistes d'arreu d'Europa han treballat sempre en els països occitans i catalans com si fossin a casa seva. Van Gogh, a Arles; Alechinsky, a Ais, i Max Jacob i Braque, a Ceret, captaren la llum de la Mediterrània catalana que Miró o Sunyer ja portaven als ulls.

És la llum que Vives Fierro, que ara exposa a la Galeria Comas, de Barcelona, reflecteix en els seus quadres quan també travessa espais per copsar els canvis vitals de París, Nova York i l'Havana. Els veu amb ulls catalans.

Per a l'art no hi ha fronteres. En contra del que diu Rajoy, no hi ha fronteres dins d'Espanya, com no n'hi ha dins d'Europa. No té sentit, doncs, que des d'Aragó s'enduguin obres conservades allà al costat, a Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.