AMB ACCENT
A l'infern
Eradicar l'esclavatge infantil és impossible.
O no?
Aquesta setmana m'han parlat de l'Ezequiel. Tenia 6 anys, i treballava com a esclau en una explotació avícola de l'Argentina. L'Ezequiel va morir fa 10 dies després que l'operessin per enèsima vegada d'un tumor cerebral. Els dos últims anys els havia passat entre la sang i els excrements de les gallines, manipulant verins, i d'aquesta manera acomplint les fites que el patró imposava a la família. Diuen que les mestres de l'escola on anava ja havien advertit els pares que el nen s'adormia i fins i tot havia tingut algun desmai. Promeses falses d'una vida millor a una família de la províncies. Pensar a sortir de l'espiral de pobresa crònica en què es trobaven va fer que per complir amb la feina, tots ells –també un nen de 6 anys– haguessin de treballar. Voler sortir de la misèria ha mort l'Ezequiel.
Al món són més de 250 milions els nens que treballen com a esclaus. Tenen entre 5 i 17 anys. Mans menudes que es converteixen en eines que transporten càrregues feixugues, fan rases a terra, fabriquen munició o roba molt trendy. Miners al Nepal, Costa d'Ivori, Tanzània, el Perú, Bolívia o Mongòlia. Prostitutes a Colòmbia o Indonèsia. Mà d'obra a les maquiles de Costa Rica o de l'Índia, que cusen pilotes que xuten esportistes multimilionaris, i samarretes amb logos que lluïm indolents.
La majoria d'aquests nens no sap què significa demanar una joguina, treballen sense horaris ni honoraris; i només tenen una obligació: aconseguir els diners que mantinguin les famílies. A molts països, i n'he conegut alguns casos, se sindiquen per poder exigir que els governs els garanteixin hores per poder estudiar. I l'Organització Mundial del Treball mira de fer-nos creure que ho resol, promovent cooperatives que els alleugin l'horari, garanteixin ingressos a les famílies, i així puguin anar a l'escola.
Eradicar l'esclavatge infantil –com la fam o les guerres– és socialment i econòmica impossible. O no? Construir una opinió pública solidària i crítica que denunciï que molt del que consumim i consumirem els pròxims dies estan fets amb mans massa joves, potser és una bona manera de començar.
