Opinió

La contra

L'esperança tunisiana

L'escriptora i líder de l'oposició democràtica a Tunísia, Sihem Bensedrine, repassa en una conferència els passos del seu país després de la revolta

L'escriptora i líder de l'oposició democràtica a Tunísia, Sihem Bensedrine, tenia l'esguard cansat. Feia dos dies que havia tornat a Barcelona, on viu acollida pel PEN català des de fa gairebé un any, després de participar en la revolta del seu país que ha fet fora el dictador Ben Ali. L'únic cansament que traspua és pels ulls. Tota la resta, que va explicar en la conferència d'abans-d'ahir a l'Ajuntament de Barcelona, és pur entusiasme i confiança en “l'èxit de la construcció democràtica”. Però com es fa, això, Sihem? “És la primera revolució que no té líder, no té ideologia, s'ha fet sense que es disparés ni una bala de la part dels manifestants, ningú l'ha vist venir però aquesta revolució s'estava preparant”. I els joves n'han estat el gran motor. Tot a pesar que “Chirac qualifiqués de modèlic” el dictador caigut. Avís inequívoc per a França: “No acceptarem ser cap neocolònia”.

És molt interessant –i significatiu– el model de “comitès ciutadans” que autogestionen algunes poblacions, afirma. Cal, mica en mica, “fer avançar la transició democràtica en el bon sentit”. L'escriptora té influència directa amb l'actual govern transitori, un govern, “per sort molt dèbil”, que per ara escolta les demandes de l'oposició. En comú amb Egipte, precisa, Tunísia té “la traïció de l'elit intel·lectual que es va posar del costat del poder”. De diferent, que Tunísia no té la llosa de la relació amb Israel, ni és “un país tan complex”. Segons l'escriptora, a Tunísia, l'islamisme és minoritari i “no superaria el 15% en unes eleccions”.

Bensedrine demana que des de dins i des de fora els deixin treballar “sense models imposats”. Són conscients que “a les institucions encara hi ha cacics de l'antic règim”. En una superconferència que van fer quatre dies enrere –el consell nacional de llibertats de Tunísia, ànima de la resistència contra el dictador– van advertir del perill dels “contrarevolucionaris”, dels que, com en la transició espanyola, “han canviat de jaqueta”. “Mirarem de fer-los retrocedir”. Això, i fer justícia, i restaurar la justícia en un país torpedinat per la corrupció. I posar fi a “les violacions dels drets dels ciutadans que ordinàriament passaven arreu”. Tunísia camina cap a la democràcia i Bensedrine hi serà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.