Opinió

Subratllar Llach

Tenim qui ho diu clar i distint, i a més des de la megafonia que facilita la popularitat, per això ens limitarem a insistir –subratllar/ repetir– el que va declarar Llach a El Punt de dissabte. Dos axiomes, un: “Ara els catalans estem... vençuts en tots els fronts. El mapa s'ha aclarit, hi ha pedagogies que no cal que fem, camins que no cal que seguim”; i dos: “... crec que el país no té un líder”. I un què fer: “Cal renunciar a les petites tàctiques per buscar una estratègia genèrica. El camí de la sobirania és claríssim...” Molt educat, Llach, perquè “les petites estratègies” deuen incloure personalismes, reis al cos, exhibicionisme, caïnisme... Bé, si hi ha països que han pogut comptar amb un líder no polític per sortir d'una situació políticament poc convencional, Llach podria ser el Nelson Mandela o el Václav Havel d'aquest país, comptant amb la seva bona disposició explícita: “Estic motivat per fer-ho... Quan hagi de fer el pas... haurà de ser en el moment que jo cregui que hi estic obligat. Seria un problema d'utilitat, de rendibilitat, de funcionalitat. Penso que és un gran error la manca de visió política sobiranista”. La política domèstica, com en els dos casos citats, ja la farien els habituals, i el màxim representant institucional podria fer-ne: “El President de la Generalitat hauria d'estar cada dia en una cancelleria europea diferent, amb contactes continuats amb països com Flandes o Escòcia”. Es pot demanar més i millor?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.