Opinió

LA TRIBUNA

La salut que no vindrà

Qui va ordenar la primera recerca científica sobre la relació del tabaquisme i el càncer de pulmó?

La llei antitabac, sens dubte, ha estat un dels avançaments més significatius del periple Zapatero. No és que hagi entès per què ara i no abans, això sol seria motiu per a una llarga investigació; de la qual, només deixaré albirar el principi i ho faré amb una pregunta i resposta. Qui va ordenar la primera recerca científica sobre la relació del tabaquisme i el càncer de pulmó? La pregunta és precisa i la resposta, sorprenent: Adolf Hitler, amb les mateixes conclusions oncològiques que les més recents; això passava abans de 1939. És a dir que, entre, aquest abans i ara, hi ha més de setanta anys, amb la conseqüent pèrdua de vides; no facin les multiplicacions pertinents, perquè els resultats són tan esgarrifosos com la mateixa guerra universal que inicià el no fumador, vegetarià i no bevedor de l'Adolf. Tot i que el segle XX ha estat poc reeixit en èxits socials per als humans, el desenvolupament de la medicina sí que ha passat per una edat d'or amb descobriments fonamentals en les funcions del cos, les causes de moltes malalties, la seva diagnosi i el tractament, en això sí que podem dir que han avançat considerablement. Els responsables no han estat: “les farmacèèèèuuuutiqueees!”, sinó, més aviat, governs i fundacions filantròpiques. Els especuladors han aparegut després.

La primera dècada del segle XX és cabdal en uns descobriments lligats al funcionaments de les glàndules: la pituïtària, la tiroide, les renals i el pàncrees, totes elles dedicades a fabricar aquests missatgers químics transcendentals, per coordinar i revelar el creixement i el metabolisme del cos humà. Igual que les vitamines A, B1, B12, C, D i E, totes van ser identificades abans de 1930. La lluita ferotge va ser contra els bacteris i les conseqüents infeccions, mortals o no. La història de Pasteur queda en l'imaginari com un encert rere l'altre, quan, en canvi, per a una gran majoria d'investigadors de vacunes va ser un fracàs rere fracàs. Per exemple, la vacuna de Robert Koch contra la tuberculosi va ser un sonat desgavell, i les vacunes contra l'acne i el refredat hivernal encara no han arribat, o recordem que la vacuna contra la sífilis, anomenada Salvarsa, s'aconseguí en l'intent 606 d'aquesta prova. A principi del segle XX, també van aparèixer tres calmants importantíssims per a la història: aspirina, morfina i cloroform, i amb ells, també els raigs X, amb l'esdeveniment de la cirurgia intrusiva.

Aleshores i en aquest escenari, començà a desenvolupar-se dues teories que han anat configurant el pensament modern sobre la medicina: la primera és la de l'especialista, que enfoca una part minúscula del cos, i la segona, arraconada durant molts anys, la que diu que el cos és un tot i que les interferències amb una part del cos són sempre i obligatòriament de ressonància global.

Manca de visió

La medicina convencional i la química fina de les farmacèutiques no han estat un camí in crescendo de millora, sinó més aviat un a empentes i rodolons constant. No, no sóc aquell que dóna les gràcies a la medicina convencional, sinó que més aviat sóc dels que creuen que la medicina preventiva ens ha arribat tard, molt tard. No ho dic només perquè Adolf Hitler prohibeix fumar a la raça ària, perquè és massa car (la mateixa raó de la ministra Salgado), sinó perquè, malgrat que els nivells de vida han millorat, la sanitat pública encara es mou en una prehistòria de professionals mal pagats, jornades laborals d'hores i més hores, llits pels passadissos d'urgències i llistes d'espera impossibles. Tot defensant una medicina localitzada i en cap moment holística. No és una consigna d'un govern o un altre, és simplement una manca de visió completa i generalitzada per fer-nos creure que la salut és un bé comercial i segmentat. L'educació ha manllevat molts i molts anys, sense instruir i formar la població en els fonaments que la salut és un bé comú i un tresor, per garantir la vida que és i la que vindrà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.