Sense paraules

No sorprèn, potser només molesta, la poca informació sobre un assassinat aquesta setmana a la Palestina ocupada. Tan salvatge com la mort d'una família israeliana a les colònies d'ara fa un parell de setmanes, tan violent com la vida dels milions de persones que viuen en aquell racó de món, aquests dies coneixíem per blocs diversos l'assassinat del director i actor israelianopalestí Juliano (Jules) Mer Khamis, amb 5 trets a boca de canó. Dos sicaris, palestins, encaputxats, li disparaven. Assassinaven el responsable, i cocreador, juntament amb la seva mare, del Teatre de la Llibertat del camp de refugiats de Jenín, la primera escola d'actors de Palestina.

Aquests dies llegia al bloc d'una catalana que el va poder conèixer en un cafè de Barcelona –la Montserrat Arbós– que la mare de Mer Khamis es deia Arna Mer. A ella li va dedicar un dels seus documentals més reeixits, Els nois de l'Arna, prohibit fins i tot a Israel. L'Arna havia començat lluitant per la creació de l'Estat d'Israel i va acabar compromesa a favor d'una Palestina lliure. Mer es va casar amb un palestí israelià de la cúpula del Partit Comunista hebreu i durant la Primera Intifada (1987-1993) va instal·lar-se a Jenín i va crear el Teatre de la Llibertat, un espai que servia perquè els infants rebessin classe i miressin de desfogar-se de por i ràbia amb textos de Shakespeare, fent excursions, o pintant murals a les parets. Anys més tard el seu fill el recuperava, i transcric literalment amb quina finalitat: “Els beneficis de les activitats individuals van molt més enllà de l'individu. Després d'haver sofert la penúria de l'ocupació militar violenta, Palestina és avui una societat destrossada i la població lluita contra un aïllament creixent, fragmentació i desil·lusió. El Teatre de la Llibertat creu que el teatre i les arts tenen un paper crucial en la construcció d'una societat lliure i sana”.

Jules es va comprometre, i el seu compromís li va valdre l'ostracisme a Israel, primer, i la mort, aquesta setmana, a la Palestina ocupada. Havia dit en diverses ocasions, com també els seus pares, que “si ets una persona honrada, no pots quedar-te al marge”.