Construïm, aixequem, que demà fam patirem

A hores d'ara, ja només els més ingenus i incapaços de mirar més enllà del seu melic es resisteixen a admetre que la crisi econòmica al nostre país ha estat provocada per la saturació de diferents mercats de consum, sobretot en el sector de l'habitatge: hem produït més i més car del que érem capaços de consumir i hem deixat que una part majoritària de l'economia i de la població s'hi subordinessin amb una altíssima dependència, de manera que quan ha fet fallida els problemes s'han precipitat en cadena.

Quan això succeeix, no hi ha cap altra sortida que la reconversió. És a dir: formar i traslladar la mà d'obra cap a altres sectors més diversificats i amb més perspectives de futur. Però això no és possible sense que el govern mostri una acció decidida –i gairebé coercitiva– en la planificació i en el guiatge ni sense la complicitat dels sectors implicats i de les entitats financeres.

És evident que cap d'aquestes condicions no s'ha produït al nostre país, on el govern es limita a fer discursos i a repartir subvencions i subsidis, els sectors en crisi s'obstinen a mantenir l'estatus i a enviar gent a l'atur, la banca es desentén de qualsevol compromís moral i la ciutadania –amb feina o sense– es desorienta, absolutament mancada de tota mena de lideratges. Només faltava, enmig d'aquest panorama, que el passat 29 de març l'Associació de Promotors i Constructors d'Espanya proposés davant el Congrés de Diputats un pla de reactivació de la construcció segons els qual a partir del 2015 es podrien aixecar 300.000 nous habitatges que representarien 642.000 llocs de treball i un increment d'un punt del PIB. Només caldria obtenir abans el suport del govern i uns 72.200 milions d'euros en facilitats creditícies del sector bancari. És a dir: eixuga't i tornem-hi que no ha estat res ni hem après absolutament res de la crisi actual, tret de llençar pilotes tant amunt i endavant com podem. Però la realitat és tossuda i al cap de pocs dies –dilluns passat– els preus indexats de l'habitatge tornaven a caure –un 15,4 per cent des del 2008– ratificant la inflació d'aquest sector. No hi ha cap cec pitjor que el que no vol veure.