El front comú

Potser un bon títol per a aquest Sant Jordi podria ser A la recerca del front comú o De què parlo quan parlo d'un front comú o, fins i tot, el Front comú màgic. Més enllà de la broma, el de fer pinya a Madrid és un argument polític recurrent, que reapareix cada cert temps. I ara ho ha tornat a fer, aquest cop, a compte del fons de competitivitat. Aquells 1.450 milions que corresponen a Catalunya segons el nou model de finançament. El govern català demana que l'Estat els aboni aquest any i l'executiu espanyol ja ha dit que no pensa moure ni un dit fins al 2013.

Quina és la proposta? Fer front comú a Madrid. No és que l'escepticisme vingui de la idea, sinó més aviat de l'experiència. En els darrers anys, les formacions catalanes amb prou forces han sumat algun cop aquí i molt menys a la capital espanyola. Fem un repàs. El dia després de la gran mostra d'unitat que va suposar l'aprovació de l'Estatut al Parlament, el PSC ja anunciava esmenes per quan el text arribés al Congrés. Els partits no van anar junts en el referèndum de la carta catalana –ERC va demanar el no– i tampoc després de la sentència del Tribunal Constitucional. I això que el 10 de juliol passat un milió i mig de persones van sortir al carrer per mostrar el rebuig i la indignació contra el pronunciament mutilador dels magistrats.

Si ni l'episodi més greu de la història recent no va aconseguir promoure un front comú, ho farà el fons de competitivitat? El PSC assegura que estarà del costat del govern català per reclamar els diners, però, de moment, no aclareix si es desmarcarà o no dels companys del PSOE quan la votació de la proposició no de llei promoguda per ERC per exigir el pagament d'aquests diners arribi al Congrés. Mentre els del carrer Nicaragua ho estudien, des de Ferraz s'avancen i descarten que hi hagi vot diferent dins del grup. També ho fan atenent a l'experiència. Els socialistes catalans no trenquen la disciplina al Congrés. Potser s'hauria d'obrir la porta a l'esperança, ara que estem a la Setmana Santa. Però en aquests casos i a les portes de celebrar el dia del llibre, sempre vénen al cap títols de grans clàssics com ara Lo Somni i Els Sants Innocents.