AMB ACCENT
L'escoltisme que ens cal, en construcció
Ara cal solidesa,
i l'escoltisme a Catalunya és
un exemple de cohesió social
I el dia després del Madrid-Barça, vols dir que ens interessa gaire parlar d'escoltisme? O precisament… Un dia us en vaig escriure, de passada, i avui és El Dia. El dia en majúscules, o els dies, perquè d'aquí a unes hores i durant tot el cap de setmana, uns mil cinc-cents joves escoltes catalans de més de 200 agrupaments es trobaran a Manresa per començar a construir el seu futur de manera conjunta.
És una bona notícia, la transcendència de la qual podrem avaluar un cop tot plegat evolucioni. Estan il·lusionats, i mantenen les reserves lògiques que els comporta l'ADN propi com a associació. Laïcitat i religiositat segurament es transformaran i evolucionaran cap a l'espiritualitat. I no només no passa res, sinó que enriquirà discursos. Nació, compromís amb el país, energia transformadora, socialment més justa, cohesionadora exercida per joves formats en seran la garantia d'èxit.
És la trobada nacional de caps de l'escoltisme, un lloc d'anàlisi i debat, i un lloc sobretot per iniciar un procés d'enfortiment de l'escoltisme al país, en què treballen les tres associacions escoltes catalanes: Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. I han triat un eslògan, penso, afortunat: “En construcció”. És com se senten, després de 82 anys d'escoltisme a Catalunya. I per trobar les sinergies han traçat quatre eixos bàsics: Escoltisme i País, Mètode i Formació, Espiritualitat i, finalment, Lideratge.
El país avança, la societat civil s'organitza de manera crítica en el millor sentit de la paraula. I el fenomen de l'escoltisme al nostre país, tan reeixit i potent, cohesionador i solidari, s'ha decidit a mirar endavant per, a partir de la unitat, mostrar-se més sòlid. Vénen temps que reclamen solidesa, i l'escoltisme a Catalunya ha estat exemple de cohesió social, de transformació en el millor sentit de la paraula. La societat civil ha demostrat els darrers mesos que la unitat enforteix estratègies; i l'escoltisme, que els darrers anys ha avançat des de la singularitat, es mostra amb maduresa, interessat a sumar per avançar.
