Les coses, quan es diuen

A Turquia han dimitit deu dirigents de l'oposició després que s'hagin fet públics uns vídeos on se'ls veu amb dones que no són les seves. Estan fent, perquè ens entenguem, allò que a casa seva potser no fan. La vida és així a vegades: s'amaguen uns fets o unes paraules que s'acaben fent públics i que porten a unes conseqüències que no es volien. Però no és sempre així. A Turquia, deu polítics dimiteixen perquè una pàgina web ha filtrat unes actuacions que no es corresponen am el que deien que defensaven. A Catalunya, en canvi, passades les eleccions, molts candidats que han perdut s'han afanyat a dir que coneixien enquestes que els donaven un resultat encara pitjor. Alguns fins i tot reconeixen ara que havien arribat a acords amb candidats de partits que tampoc no han guanyat perquè volien i volen sumar els regidors que han aconseguit. Coses que no es deien, però que s'han fet; mentides que es reconeixen i que no ens sorprenen. La misèria de la política també és això: els d'Esquerra reconeixent ara que van equivocar-se en fer el segon tripartit, els del PSC dient en veu alta que caldria marcar més distàncies amb el PSOE. A Badalona, en canvi, sembla que es faci el camí al revés. Els de CiU s'havien compromès públicament a evitar que García Albiol fos alcalde. Ja ho saben: un discurs xenòfob i populista, que “esguerraria”, diuen, “la feina d'integració que s'hi ha fet”, diuen. No gaire, no se'n deu haver fet, atesos els resultats. Veient, però, també els resultats d'altres llocs, alguns volen fer-nos creure ara que tot depèn del que decideixi el candidat local de CiU. Coses que es feien abans i que ara s'han dit. Coses que es diuen ara i que voldríem que no passessin.