Tal dia farà un any

“Arrenca la reforma del Constitucional quan la sentència és imminent”. Era el titular que obria la secció de Política d'aquest diari el Sant Joan de l'any passat. Dotze mesos i moltes portades després res s'ha mogut en aquesta institució tret de la credibilitat i el prestigi, absolutament devaluades.

La sentència contra l'Estatut ja la va dictar un òrgan absolutament dividit i en precari, amb quatre magistrats amb el mandat caducat –entre ells l'aleshores presidenta, María Emilia Casas–, un de recusat i amb una plaça vacant per la mort d'un dels seus integrants el 2008. Aquest era el panorama d'un tribunal que va protagonitzar un autèntic xoc de legitimitat a l'hora de dictaminar sobre una llei, la carta catalana, que havia estat aprovada en referèndum pel poble de Catalunya.

El TC es va pronunciar, però amb la sentència es va evidenciar la crisi profunda en què estava immers. Crisi que es va aguditzar fa uns dies quan els tres magistrats amb el mandat caducat que quedaven –Casas va ser rellevada al gener per Pascual Sala–, el català Eugeni Gay, Elisa Pérez Vera i Javier Delgado, van presentar la renúncia.

El moviment és inèdit en la història del Constitucional. Però les dimissions no van ser acceptades per l'actual president, Pascual Sala. Això quan Gay, en la renúncia, sostenia que tenia la sensació d'estar “en un tribunal segrestat”. Un tribunal que, tot i això, va fulminar l'Estatut. El proper dia 28 farà un any.

El sarau de les renúncies ha durat dos dies. És clar que els renunciants haurien de continuar fent la seva feina, no hi ha hagut cap passa endavant. El mateix Gay ha confessat que esperava que els partits reaccionessin davant l'ultimàtum per forçar-los a posar-se d'acord i renovar els magistrats caducats, els que ho són a proposta del Senat.

Populars i socialistes es fan el desentès davant la crida. Perquè, malgrat erigir-se en defensors màxims de la Constitució, són els primers a incomplir-la. És la Carta Magna la que fixa com i quan s'han de substituir els membres del TC. Els que tenen la lupa per mirar si allò que arriba de fora compleix o no són els primers que la ignoren. I tal dia farà un any.